Quart sota les bombes, els refugis antiaeris de la Guerra Civil

Estiu de 1938, els bombardejos aeris de l’aviació feixista sobre la ciutat de València s’intensifiquen i el front de guerra està cada vegada més a prop. Ja ha caigut Castelló i el territori de la rereguarda republicana s’ha dividit en dos. La població civil de Quart de Poblet està immersa en uns moments de gran incertesa, l’avanç dels sublevats franquistes en direcció a València es perceb com una amenaça, tot i que el front serà temporalment contingut per l’exèrcit republicà que lluita a la línia XYZ i la batalla de l’Ebre.

En aquest context, el poble de Quart es mobilitza i busca la millor solució per protegir-se dels bombardejos. Al municipi es crea la Junta de Defensa Local, depenent de la Junta de Defensa Passiva i es comencen a habilitar refugis en soterranis, séquies o la Cisterna; qualsevol lloc era bo per protegir-se del perill aeri. En qualsevol cas, aquestes solucions no eren segures, i el Consell Municipal decideix construir refugis subterranis per oferir a la població possibilitat de resguardar-se. La construcció dels refugis va ser una acció comunitària on va participar la població de Quart. Com ens contava Lola Rios Soler, al toc d’una “trompeteta” avisaven als veïns, gent gran i també xiquets, que ajudaven a traure els cabassos de terra treballant en cadena. També els bans municipals aconsellaven apagar les llums i pintar les cases amb colors foscos com a mesura preventiva, com recorda Carmen Monzó Arnal.

A data de hui, coneixem l’existència de 17 refugis al subsòl de Quart. 7 d’ells s’han pogut constatar en eixir a la llum: plaça de la Creu, carrer Pizarro, plaça de Sant Isidre, plaça Valldecabres, plaça Pinzón, carrer Cirilo Amorós i carrer del Primer de Maig; i els altres els coneguem a través de testimonis orals i de la documentació de l’Arxiu Municipal. Responen a la tipologia de refugi-galeria, picats al terreny natural i que es caracteritzen per una baixada amb esglaons, que dóna accés a una galeria, situada a uns sis metres de profunditat. Els refugis identificats tenen una alçada d’uns dos metres, que permetia estar de peu a una persona, i generalment eren estrets i formats per una única galeria. Tot i que excepcionalment, alguns refugis de Quart es van dotar de més d’una sala i bancs correguts, com és el cas del de la Plaça de la Creu, on amb tota probabilitat va influir l’existència de l’Hospital de Sang/Comandància de Blindats que s’ubicava a Betània.

En general, aquesta tècnica de construcció de refugis és econòmica ja que no es doten de revestiment de ciment, com sí que s’observa als refugis de la ciutat de València o d’altres poblacions. Tanmateix, sí que hem documentat en alguns refugis com els situats al carrer de Pizarro o la Plaça Pinzón, un tancament superior, portes d’accés i esglaons de baixada contruïts amb rajola i ciment. A més, a l’Arxiu Municipal es conserven factures de ciment i material elèctric per a la construcció dels refugis. Tot i que també hem documentat a l’interior d’alguns, l’existència de fornícules picades a la paret on es posaven espelmes per il•luminar.

El refugi millor conservat actualment és el situat a la Plaça de la Creu, que com la resta de refugis construïts al poble, hauria estat excavat durant l’estiu de 1938. Consta d’una rampa d’accés des del nivell de carrer, originàriament dotada d’esglaons, mitjançant la qual s’accedeix a una galeria allargada d’uns 13 metres de longitud i 2,7 metres d’amplada, dotada de bancs correguts adossats a les parets. Des de la galeria principal s’obren dues altres galeries paral•leles, de menors dimensions. El refugi va ser excavat completament a les argiles compactes del terreny, i es poden observar encara les restes de les picades fetes al seu interior. En un moment indeterminat, però indubtablement després de la Guerra, el refugi va ser inutilitzat i es va reblir completament amb terres i sediments procedents d’un testar, atesa la gran quantitat de materials ceràmics recuperats i el volum de sediment encara present. Va ser redescobert als anys 1980, quan el regidor Agustín Córdoba amb un grup de voluntaris hi va accedir i van retirar gran part del sediment que reblia el seu interior. En aquell moment es va pensar que les restes localitzades corresponien a un túnel, que la tradició oral local remuntava a època dels “moros” i que servia per comunicar el Castell de Quart amb el de Paterna. Òbviament, resulta difícil visualitzar la construcció d’un tunel d’eixes dimensions que haja de salvar el riu. Però això és un altre tema… Del que no hi ha dubte, és que la Plaça de la Creu alberga el millor refugi antiaeri que conservem en Quart.

QPHP Quart de Poblet Historia i Patrimoni, Refugio antiaereo Plaça de la Creu, plaza de la Cruz, Quart de Poblet, guerra civil, defensa pasiva

Restitució 3D del Refugi de la Plaça de la Creu amb rampa d’accés en blanc (QPHP©)

Després de la guerra, a la dècada de 1940, els refugis de Quart van ser tapats i oblidats. Pel testimoni de Pepe Sancho Sanmartín sabem que els encarregats de tapar-los foren uns joves del poble, castigats per l’Ajuntament per haver fet unes pintades a la via pública. La majoria dels refugis van quedar ocults i en silenci fins a que durant les darreres dècades han anat apareguent a conseqüència de les obres de construcció i adequació urbanística del poble.

Potser molts pensen que la guerra queda ja lluny, però per a entendre fins a quin punt l’amenaça de les bombes i l’aviació va passar a formar part de la vida diària de la gent, res millor que recuperar el testimoni dels nostres majors, com Lola Sancho Sanmartín qui recorda com era habitual que els xiquets portaren penjat al coll “un tronquet de fusta ben pelat i ben netet, així de gros com un ditet, per a posar-lo a la boca i mossegar quan se sentien les bombes per a que no ens feren mal els oïts…”.

La ciutat de València va patir en 237 dies més de 440 bombardejos. Afortunadament, al casc urbà de Quart no va explosionar cap bomba i no es va haver de lamentar cap víctima (sí que van caure bombes a la zona del Balcó del Túria/Tribunal de les Aigües i en algunes partides d’horta). Però els refugis conservats al subsòl de Quart perduren com a evidència de la mobilització del poble davant la crueltat dels bombardejos indiscriminats. Parlar de refugis ens ajuda, sens dubte, a recordar i a fer memòria sobre el nostre passat més recent. És una manera d’abordar la guerra i les seues conseqüències des de la perspectiva de la població civil, que fou víctima dels atacs. I alhora, ens permet apropar-nos a la realitat actual d’altres països i persones que hui en dia viuen el terror de la guerra i les bombes. Sembla que els éssers humans no aprenem. Però la història està ahí perquè no s’oblide…

Article publicat al Llibre de Festes 2017 pàgines 8-9.

Si vols saber més:
Moreno Martín, A.; Olmos Benlloch, P. (2015): Quart de Poblet 1936-1939: Un Poble de la rereguarda. Ajuntament de Quart de Poblet.

Quart de Poblet un poble de la rereguarda

LLibre: Quart de Poblet 1936-1939: un poble de la rereguarda; XIIIè premi ciències socials Quart de Poblet. (Portada del Llibre. Disseny: Toñi García©)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s