José Estruch i les pintures murals de Villa Elisa (Quart de Poblet)

En 2017 es va commemorar el 110 aniversari de la mort del pintor i dibuixant valencià Antoni Josep Estruch. Potser molts quarters/es no ho sàpiguen però Estruch, tot i ser de La Costera té una vinculació especial amb el nostre poble. En aquest article repassem la seua obra i posem en valor les pintures murals que va pintar en Quart de Poblet.

  • Qui va ser aquest pintor valencià del segle XIX?

Antoni Josep Estruch Martínez (Sant Joan de l’Ènova, 1835 – la Pobla Llarga, 1907) naix en una família humil de llauradors de La Costera, a la casa coneguda com “La Torre”, i fou el tercer de deu fills. Com explica Soler (2008) “Sent un adolescent, entrà de macip a València, en una botiga de teixits del carrer de les Mantes, prop del Mercat Central. Aquesta faena el permeté estudiar Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles, perquè ja des de ben menut se li veia traça de pintor”.

Antonio José Estruch Martinez

Retrat del pintor i dibuixant Antoni Josep Estruch Martinez (Soler, 2008, pàgina 194)

Acabà la carrera i viatjà a Itàlia on es formà com un gran dibuixant. Molt influenciat pel Goya més ideològic i expressionista, Estruch excel·lí per les seues caricatures grotesques i les seues escenes costumistes. Entre les seues obres destaquen ‘La Sagrada Família’ de la Seu de València i la ‘Verge amb Jesuset’.

Durant la seua vida viatjà per Europa on conegué a grans noms de l’art de la seua època, però al final dels seus dies retornà i s’establí a la Pobla Llarga, a casa de la seua germana Amèlia, on morí el 3 de juny del 1907.

Format en l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, Estruch destaca per una àmplia producció pictòrica especialment en temàtica religiosa, retrat i escenes costumistes.

La seua pintura religiosa fou comparada amb la dels grans mestres José de Ribera o Joan de Joanes. Bona mostra de la qual podem contemplar-la al Real Col·legi del Corpus Christi de València. A més a més, els seus pinzells també s’inspiren en els grans pintors del Renaixement com Da Vinci, Rafael Sanzio o el valencià Joan de Joanes. De fet, a demanda de clients realitzà còpies d’obres d’aquests autors i també d’altres pintors com Ribalta o Goya.

Tanmateix, Estruch desenvolupà un estil molt personal i propi on destaquen els seus dibuixos i les escenes costumistes.

Els especialistes caracteritzen la seua obra amb conceptes com “la veritat, la ironia, la força i una caricatura molt sofisticada i profunda, en la qual es podrien trobar les causes de la seua possible no publicació, ja que a partir dels exemples del moment podem pensar en un públic més donat a la sàtira fàcil que a la crítica profunda i reflexiva” (Gironés, 2013).

Una anècdota va fer córrer tinta als diaris quan Estruch va dibuixar, anònimament, 17 caps a les tàpies del Retiro de Madrid, mentre la premsa elogià la seua maestria i es preguntava qui seria l’autor…

No hi ha cap dubte sobre la seua qualitat artística, de fet Estruch és comparat amb grans pinzells com Benlliure o Pinazo, tot i que la seua personalitat féu que no es deixara eclipsar i arribà a renunciar fins i tot a un treball a la Cort. Ell es cultivà com a bohemi i viatjà a Itàlia i París on va coincidir amb Van Gogh i Toulouse-Lautrec. Tot i que és especialment conegut com a mestre de Joaquim Sorolla.

La seua mort curiosament fou durant un viatge en 1907, mentre anava al municipi de Manuel per visitar la família; és aleshores quan va sentir-se malament i va morir a la Pobla Llarga.

  • Josep Estruch i Quart de Poblet

En la actualitat podem admirar quatre de les sis pintures murals que Estruch va fer al nostre poble i que es troben, restaurades, al vestíbul del Molí de Vila.

Les 4 pintures foren donades en 1996 a l’Ajuntament per Luis López Aguilar i José Luis Jimany, els constructors que van dur a terme les noves vivendes. Un any després, en 1997 amb les obres de rehabilitació i transformació de l’antic Molí de Vila en Auditori municipal, les pintures d’Estruch foren instal·lades al vestíbul de l’auditori per a gaudi de tots i totes.

Respecte a la ubicació original de les pintures, alguns autors han publicat que les pintures eren d’un xalet de l’avinguda Sant Onofre de Quart; però hem pogut comprovar que no és així. Aquestes pintures murals foren recuperades d’una casa-xalet que hi havia al carrer José Sarrió, cantonera amb carrer Pare Jesús Fernández i carrer Crescencio Rodilla. La casa tot i que en el moment d’enderrocar-la era coneguda com Villa Carmen (a Quart també és coneix com “el xalet de la moneta”), en origen rebia el nom de Villa Elisa. El canvi de nom (d’Elisa a Carmen) està vinculat a un canvi de propietaris.

L’immoble en origen va ser propietat de la família d’Elisa Malrás Clemente, veïna de València, que comptava amb propietats en Quart. Elisa es casaria amb Emilio Valldecabres Pechuán, fill d’Onofre Valldecabres Sanmartín, “el tio Diputat; i com ens ha confirmat, Annik Valldecabres, el nom de Villa Elisa feia referència a la seua iaia.

La família Valldecabres Pechuán gaudia de reconeixement social dintre de la societat valenciana. El patriarca Onofre Valldecabres Sanmartín (1843-1920), a més d’empresari va ser alcalde de Quart entre 1879 i 1880, i diputat pel districte de Sant Vicent-Torrent en 1882; càrrec en el qual fou reelegit en 1892 i 1896. A Finals segle XIX la fàbrica familiar de taulells “Azulejos Onofre Valldecabres y Hermano” es trobava en la seua època d’auge empresarial. Els seus fills Onofre i Emilio Valldecabres Pechuán acabarien gestionant l’empresa, que abans de la guerra civil també acolliria una tercera generació de Valldecabres: Onofre Valldecabres Malrás. La fàbrica es situava junt a la carretera de Madrid, a escassos 200 metres de l’Ermita de Sant Onofre i creà el seu propi sistema de producció: “el sistema Valldecabres” i registrà distintes patents entre 1891 i 1911, que prestigiaren la seua producció, que s’exhibiria en fires i exposicions internacionals.

Com ens ha detallat Annik Valldecabres, Estruch era amic del seu iaio Emilio Valldecabres Pechuán, fet que juntament amb la bona posició socio-econòmica dels Valldecabres argumenta perquè pintures d’eixa qualitat artística decoraren el saló d’aquesta residència familiar.

Família Valldecabres Malrás en Villa Elisa. Al centre amb jaqueta blanca Onofre Valldecabres Malràs, a la dreta del tot, el seu germà Emilio (ca. Inicis de la dècada de 1920) (Col.lecció fotogràfica familiar de la família Valldecabres Alberich).

Vila Elisa canviaria de propietaris dècades després quan la va comprar una família acomodada de València, propietària de la Farmàrcia Lizanda, que la rebatejaria com Villa Carmen.

Foto de Villa Elisa a finals dels anys 1990, amb detall del rètol en taulells qui indicava “Villa Carmen”.

Després de consultar algunes fonts i gràcies al testimoni d’Annik, podem confirmar que en l’any 1898, Estruch decora Villa Elisa, la casa del seu amic Valldecabres en Quart de Poblet. De fet les pintures van signades per l’autor indicant: “J. Estruch 11 de mayo de 1989”. En aquestes dates el pintor ja era reconegut com a pintor mural. Anys abans en 1880, havia decorat els corredors de uns del primers teatres de València, el Teatre Princesa (al carrer Moro Zeit del barri de Velluters) i, en 1883, havia pintat els murals de la Cerveceria Alemania també a la capital del Túria.

  • L’obra d’Estruch a Quart de Poblet

L’obra d’Estruch que conservem a Quart consta de quatre panells de pintura al fresc que tenen un tamany considerable. Dos són quadrats (aprox. 164x150cm) i els altres dos tenen un buit a la part inferior (57-58cm) que emmarcava les portes de les respectives habitacions.

Tres van signats per J. Estruch, tot i que òbviament els 4 són obra seua. Les pintures representen personatges en actituds i costums diferents. Com descriu Ester Alba: “una de ellas exótica y oriental aparece definida por baile andaluz de raigambre costumbrista y personajes ataviados al estilo musulmán; mientras que en el otro lado la cultura valenciana es representada con un baile frente a una barraca tradicional y personajes de época en los que una mirada algo irónica está presente. En ambos casos los personajes miran hacia la puerta sobre la que se diseñaron los frescos como testigos mudos del pasado que curiosos miran a aquel que penetra por ella” (Hermosilla, 2012).

Sens dubte, aquest és un dels pocs testimonis que s’ha conservat de les pintures murals interiors que decoraven les residències més acomodades de Quart. Sabem que moltes altres cases contaven al seus sostres i parets amb pintures i decoracions, però moltes d’elles s’han perdut, s’han pintat o s’han cobert fent gairebé impossible el seu estudi i la seua conservació.

La importància d’aquestes pintures de Quart recau en el fet que són representatives de la producció i obra d’Estruch en l’àmbit de la pintura mural domèstica, ja que aquest autor va decorar nombroses residències urbanes i de camp amb frescos. Estruch sobresortí com a creador de grotesques composicions d’estil goyesc. Tenim ací un autèntic tresor ja que les pintures de Quart són les úniques obres d’Estruch d’aquest tipus que es conserven juntament amb les que hi ha a les seues cases familiars de Manuel i de la Pobla Llarga. Així que no ens queda més que convidar-vos a que quan aneu a l’auditori pareu atenció i observeu amb detall aquestes pintures que són certament úniques.

Bibliografia:

Alcaide, J. L.; Ramos, R. (2007): Estruch, J. A. Centenari, 1835-1907. Ajuntament de Xàtiva.

Cebrián i Molina, Josep Lluís (2005): Quart de Poblet: Art i patrimoni. Xàtiva, Ulleye.

Gironés Sarrió, Ignasi (coord.) (2013): La pintura a les col·leccions particulars d’Ontinyent i la VAll d’Albaida. Centre Cultural Caixa d’Ontinyent.

Hermosilla Pla, Jorge (dir.) (2012): Quart de Poblet. Historia, Arte y Geografía. Facultat de Geografia i Història UVEG-Ajuntament de Quart de Poblet.

Muñoz Ibáñez, M. (1977): La pintura contemporánea del País Valenciano. Ed. Prometeo, València.

Rodríguez, José Antonio; Moreno, Andrea. (2016): Onofre Valldecabres: Cerámica modernista valenciana en CartagenaCongreso Internacional el Modernismo en el Arco Mediterráneo (CIMAM 2016) pp. 423-432.

Soler, Abel (2008): Manuel. Geografia, Historia, Patrimoni. Ajuntament de Manuel.

HEMEROTECA:

  • González, Luis F. (18/10/1996): “El Ayuntamiento de Quart recupera cuatro frescos centenarios del pintor Estruch”. Levante-EMV.
  • La Correspondencia de España, 11 d’agost 1879
  •  Las Provincias, 30 d’abril del 1880
  • La Correspondencia de España. 5 de agosto de 1879
  • Diario oficial de avisos de Madrid: 5 de agosto de 1879
  • La Unión: 6 agosto 1879

> Testimoni oral d’Annik Valldecabres Alberich.

Anuncis

2 responses to “José Estruch i les pintures murals de Villa Elisa (Quart de Poblet)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s