Una estància plena de vitrines conserva el tresor parroquial de Benassal: preciosos ornaments cinccentistes -capes i casulles- brodats en seda i fils d’or i plata, dues creus parroquials de plata sobredaurada, i l’excepcional i únic frontal d’altar gòtic de l’Assumpta. Sobre un fons de vellut vinós apareix Maria amb Jesús al braç dret, flanquejada a la seua dreta per sant Onofre i a mà esquerra per sant Miquel Arcàngel en actitud triomfal, amb el drac als peus. Dos escudets gòtics alternats als extrems són claus per a identificar-ne correctament no sols la datació, sinó també el matrimoni donant. Datada per mossèn Milian cap a 1450-60, recentment M. Miquel l’ha avançada al 1420-30, i encara s’ha de rebaixar més, segons opinió verbal del catedràtic Antoni José i Pitarch.
Prestat per a diverses mostres i exposicions, i restaurat finalment per a ésser exposat a l’arxiprestal de Sant Mateu amb ocasió de la mostra “La Llum de les Imatges” de 2005, és ara la figura de sant Onofre la que mereix la nostra atenció. No oferiex cap dubte la seua identitat, dret i aureolat, amb barba peluda que li cobreix el cos, i els garrons i peus descalços, amb mantell blau de folre verd tirat a l’esquena, amb la mà esquerra vora una filactèria avui il·legible per esmerada. Però hem de dir que en restaurar-la va aparèixer una plantilla a llapis o carbonet per baix que representa el cap d’un sant Joan Baptista, i va permetre formular a M. Miquel la hipòtesi que potser la figura brodada finalment també ho era (fig. 1).
Equivocada teoria, vist que al temple del monestir de Sant Teodor del Caire hi ha un altar dedicat al sant, on es custodia el que suposadament és el seu cos (fig. 2). I la imatge representada en el tapís que cobreix les restes s’assembla massa a la de Benassal, malgrat la llunyania, de forma que la identificació és completa, com es pot veure en aquest web argentí (St. Onofre):
Els de Quart de Poblet tenen una ermita dedicada a sant Onofre i des del segle XVIII en començar juny li fan una gran processó. Porten la seua imatge al poble i, de nit, l’acompanyen amb coets en la Passejà, festa d’interés turístic valencià, i al dia següent la tornen a l’ermita. Enguany els Amics de la Passejà (associació que el 2014 celebrarà el seu 25 aniversari) i l’Ajuntament han editat el cartell i el programa d’actes amb la imatge benassalenca, que vaig fer arribar al senyor Manuel López Monzó.
Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona)
Bloc personal: http://blocs.mesvilaweb.cat/pereenric
Fonts bibliogràfiques:
Pere-Enric Barreda (1986), “El tresor parroquial de Benassal”, Boletín del Centre d’Estudis del Maestrat 13, 75-89, i des del 1997 al web Aspectes de Benassal
Ramon Rodriguez Culebras (1987), “Artes industriales y suntuarias. La orfebrería. Tejidos y bordados. Trabajos en hierro. Artesonado y techumbres”, en Historia del arte valenciano 2. La Edad Media: El gótico, dir. coor. V. Aguilera Cerní, Biblioteca Valenciana – Consorci d’Editors Valencians, València, pp. 322-353, esp. 346, amb sant Onofre i sant Miquel.
M. Miquel Juan (2005), “Frontal del altar de la Virgen, San Juan Bautista y San Miguel Arcángel”, en Y. Gil Saura (ed.), Paisatges sagrats. La llum de les imatges. Sant Mateu 2005, València, La Luz de las Imágenes, 332-335.
quart de poblet: història i patrimoni 