La Passejà de Sant Onofre

Els que hem crescut al poble sempre recordem l’olor de la pólvora, aquella sensació que t’absorbeix tot el cos i que és difícil d’explicar si no la vius. La foscor de la nit, les llums, el soroll, la gent… Aquestes imatges i sensacions que ens recorden el nostre poble es materialitzen cada començament de Juny gràcies a La Passejà.

En aquestes línies volem fer un homenatge a tots els homes i dones que treballen i organitzen any rere any La Passejà de Sant Onofre. Alhora que, seguint amb el nostre objectiu de posar en valor i difondre el patrimoni de Quart, volem compilar alguna informació sobre aquesta festivitat tant nostra i que compta amb una tradició de varios segles…

Quin és l’origen de La Passejà?

Segons arreplegla la història i la tradició local, l’origen de la Passejà remunta a l’any 1723. Aquell any Quart va patir una gran sequera i els quarters, que vivien de l’horta i pendents del cel i de les condicions meteorològiques per tal de tenir una bona collita, es van encomanar a Sant Onofre, per demanar-li que ploguera. Casualitat o miracle, la pregària va funcionar, i la nit del 9 de juny de 1723 es va posar a ploure a bots i barrals sobre Quart. Però quan començà a caure granís, els llauradors ixqueren a plena nit als camps per tractar de salvar el que es poguera. Miraculosament, allí, a l’horta, només plovia mentres al poble continuava caiguent la pedra: la collita estava salvada. En agraïment al seu sant patró, tot el poble de Quart va marxar cap a l’ermita per treure el sant, i entre traques, sentiment i devoció el van portar, passejant-lo pels carrers del poble, fins a l’església.

Des d’aleshores, cada juny, Quart de Poblet reviu i continua amb aquesta tradició. Sembla, a més a més, que la intervenció del Sant en favor del poble s’ha repetit en altres episodis de crisi, com segons sembla, va passar allà per 1885 quan Sant Onofre intervingué per posar fi a l’epidèmia de còlera que assetjava València i les seues rodalies (Sancho, 1993, 90).

Sens dubte, la devoció per Sant Onofre a Quart s’ha consolidat com part de la nostra cultura i religiositat popular. L’anacoreta, familiarment conegut com “L’agüelet” s’ha arrelat a la història i el sentiment del poble com a imatge i estandart de Quart. Per tots és sabut quan popular és aquest nom entre els nostre, i la complicitat i estima que genera el Sant entre els quarters/es independentment de la creença i la devoció estrictament religiosa.

Veritablement, és comú als pobles i cultures agràries/tradicionals que davant situacions de crisi o adversitat, la comunitat li demanava al seu déu, sant o divinitat que intervinguera perquè tot tornara a la normalitat. La tradició local a Quart segueix aquest guió, però amb la particularitat de desenvolupar una història i personalitat pròpia en imbricar amb el fervor i la devoció religiosa els trets populars més característics de la nostra cultura: la música i la pólvora. La singularitat de La Passejà és precisament aquesta capacitat d’aunar religió i cultura popular i de fer possible que gent de edats, sentiments i pensaments diversos compartisquen un mateix interés i objectiu: que la festa més característica de Quart no es perga.

Però, què és La Passejà ?

En essència La Passejà és una processó en la que el poble de Quart, representat pel seu Ajuntament i els seus veins, rendeix homenatge al Sant patró passejant-lo a la nit de la vespra i acompanyat-lo amb la llums de coets. L’anda de Sant Onofre que es treu durant La Passejà avui en dia, és una rèplica d’una imatge més antiga, probablement del segle XVII, que va ser destruïda durant la Guerra Civil. La imatge representa a Sant Onofre a la cova, en el moment de rebre la comunió de mans d’un àngel, acompanyat de la figura d’un au i d’un lleó. Durant el recorregut pels principals carrers del poble, els veins proveïts d’un calaix amb coets i d’unes tenalles de fusta, guien al Sant, amenitzats per la música d’un grup de tabal i dolçaina. L’entrada del Sant a l’església, ja a la mitjanit, es celebra amb un gran castell de focs a la plaça de l’església i amb el tradicional got d’orxata i rosquilletes per a tots els assistents.

És important matisar que si bé les festes patronals es celebren a Quart a principis de setembre, la celebració de Sant Onofre en juny té la seua raó de ser en els fets que inicialment hem comentat (intervenció miraculosa del Sant contra la sequera), i també en la data de la seua miraculosa aparició al moliner del poble un dia 10 de juny de no sabem ben bé quin any; fet que originaria la devoció a Sant Onofre en Quart de Poblet. Aquest tema necessitaria una anàlisi més detallada, que no farem en aquestes línies per evitar estendre’ns en excés; però que deixem pendent per a futurs treballs.

En qualsevol cas, la imatge de la Passejà que tenim actualment la devem a un grup d’amics que allà per l’any 1989 es va reunir per crear «L’Associació Cultural Amics de la Passejà», amb la voluntat de donar a conéixer, conservar i dignificar aquesta festa. Més enllà de motius religiosos i devocionals, l’associació, que el pròxim any celebrarà el seu 25é aniversari, va nàixer amb l’interés i la devoció per les tradicions i les festes de Quart de Poblet. Fruit d’aquesta gran tasca, l’any 2007 van fer la petició per considerar-la «Festa d’interés turístic de la Comunitat Valenciana», menció que va suposar el reconeixement de La Passejà, una tradició tant arrelada entre la gent de Quart, més enllà del nostre poble.

Què representa hui La Passejà?

Actualment, i amb el pas del temps, La Passejà s’ha convertit en una tradició representativa de la religiosat popular a Quart. Quan parlem de religiositat popular estem fent referència a un matís important: parlem de religiositat, és a dir, pràctiques i sentiments, i és  popular perquè representa la forma en que viu la religió/devoció el poble/la gent en oposició terminològica al que seria estrictament la religiositat oficial. Aquest matís és important perquè les diferències són interessants. Mentre que per la religió oficial es centra en la manifestació d’allò sagrat i es transmet mitjançant l’oficialitat de les institucions religioses, la religiositat popular va més enllà, i sense haver de renunciar a l’oficialitat, es centra en les pràctiques rituals i cultuals, i es transmet en l’ambit familiar i local mitjançant experiències i vivències col·lectives de tipus molt divers.

La passejà és tot un símbol identitari i característic de Quart de Poblet i, amb la intenció de preservar aquesta tradició entre les noves generacions, tots els anys l’Associació Amics de la Passejà organitza entre els alumnes de tercer i quart de primària un concurs literari i pictòric sobre La Passejà i Sant Onofre. Els guanyadors/es participen en la tradicional roda de foc que es fa en el moment del pas del Sant per l’antic pas a nivell. A més a més, per tots  els xiquets/es de Quart es fa també La Passejà Infantil, en la que els nens i nenes acompanyats d’adults i amb bengales, tenen l’ocasió de pujar a Sant Onofre des de l’església a l’ermita. Els Amics de la Passejà, a més a més, organitzen tot un seguit d’activitats culturals obertes i gratuïtes per a totes les persones interessades (conferències, excursions-visites a espais i zones de destacat valor patrimonial al municipi, sopars al carrers i un llarg etc.) amb un clar objectiu:  protegir i conservar La Passejà com el millor testimoni del patrimoni immaterial que tenim a Quart de Poblet.

De casi totes les festes
que en Cuart de Poblet se fan,
per la nit o per lo dia,
per lo matí o la vesprá,
en el hivern o l’estiu
o en cuansevol mes del añ
podeu estar ben segurs
que la que té més encant
es la que así, en este poble,
li diguem LA PASSECHA.
Eixa nit, es nit de festa,
de alegria y llibertat;
pares, fills, grans y chiquets
eixa nit son tots iguals,
y no hiá ningú que es preive
de vore LA PASSECHA.
[Fragments de la poesia de Jaume Sanmartín Fita, 1920]

Volem agrair sincerament als Amics de la Passejà, especialment a Manolo López Monzó i Francesc Olmos Cano la seua col·laboració en aquest text i la cessió de les imatges.

 Bibliografia
  • Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts. El Quart de Poblet de primers de segle. Ajuntament de Quart.
  • Jaume Sanmartín Fita (1920): La Passechá.
  • Arxiu Família Sancho Sanmartín 
  • Web dels Amics de la Passejà
  • Audiovisual “La Passejà de Sant Onofre” [2015 I+M Taller Multimedia, Associació Amics de la Passejà].
Audiovisual gravat durant la Passejà del l’any 2014 any en el que l’Associació va complir el seu XXVè aniversari.

 

Anuncis

2 responses to “La Passejà de Sant Onofre

  1. Retroenllaç: Senyalització d’elements patrimonials a Quart de Poblet | quart de poblet: història i patrimoni·

  2. Retroenllaç: Sant Onofre al frontal de l’Assumpta de l’església de Benassal | quart de poblet: història i patrimoni·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s