El Zepelí sobrevola Quart

La iaia Lola contava que un dia “va vore volar per Quart un globus gegant“. Ella era una nena*, però ho recordava perfectament i encara s’emocionava quan ens ho explicava: “Abans per ací no es veien tants avions com ara” ens deia [cal tindre present que el aeròdrom de Manises s’inaugurà als anys 30]; “i quan venia algun, sempre ens paràvem a vore com passava i el miràvem fins que desapareixia a l’horitzó“.

Així que el dia que va veure el zepelí va ser tot un esdeveniment: “Eixírem corrent a vore com volava. Era grandíssim i mai havíem vist algo així…”.

Fins eixe moment, nosaltres no havíem sentit parlar del zepelí. Tanmateix, la història de Lola, tot i reflectir l’emoció pròpia d’un relat personal d’infantesa, conté veritables referències històriques que volem compilar en aquest nou article. D’alguna manera aquest text és un homenatge a ella, que encara està amb nosaltres però, malauradament, ja no recorda tot el que ens explicava sobre el Quart de la primera i la segona meitat del segle XX. Seieu i apreteu-vos el cinturó que despeguem… Va per tu, Lola!

  • El Graf Zeppelin (LZ 127): una aeronau colossal 

El Zeppelin era un tipus de dirigible ràpid de carcassa metàl·lica propulsat per hidrogen o heli. Rebia el seu nom del militar i comte alemany, Ferdinand von Zeppelin, que va inventar el primer model d’aquest tipus d’aeronau en 1900.

Tanmateix, el dirigible que Lola recorda és més modern. Es tracta del Graf Zeppelin LZ-127, un enorme dirigible d’estructura cilíndrica, que féu el seu primer vol en 1928. Aquesta era l’aeronau més gran d’aquella època amb unes mesures colossals: 236,53 metres de longitud; un diàmetre de 30,48 m i un volum de 105.000 m³. Comptava amb una tripulació de 40 persones, capacitat per a una vintena de passatgers i una càrrega màxima de 60 tones; arribant a la velocitat màxima de 128 kilómetres per hora.

  • Els viatges del zepelí

La suficiència del zepelí com a mitjà de transport era notable, com es pot apreciar als. Ideos històrics que es conserven. I en concret, el model LZ-127 va dur a terme més de 600 viatges, incloent 150 vols transatlàntics. De fet, a la dècada de 1930, va cobrir una línia regular de correu postal i càrrega entre Europa i Sudamèrica.

zepelin-line

Pòster original dels anys 30 que anunciava la coneguda com Línia “Hamburg-AmeriKa Linie” que recorria el Graf Zeppelin en 3 dies.

Però… va sobrevolar Quart?  I quan?

El dirigible Graf Zeppelin va vindre a València en 1929, en un viatge fugaç d’anada i tornada des de Barcelona, on va tornar després de sobrevolar vàries vegades el cel de la capital del Túria. El motiu d’aquesta visita va ser la celebració de la Setmana d’Alemanya a l’Exposició Internacional que exige any es celebrava a Barcelona. Els diaris de l’època es varen fer resó de la notícia:

Los valencianos se sorprendieron, la noche del 24 de octubre, ante la presencia de un enorme dirigible que sobrevolaba la ciudad a muy poca altura. Se trataba del Conde Zeppelin [traducció de Graf Zeppelin], que aquella mañana había salido hacia Barcelona…” (Las Provincias).

Amb més detall ho narrava El Mercantil Valenciano (24/10/1929):

“salió ayer mañana a las 6’49 de Friedricshafen (Alemania) […] llegó a las tres de la tarde a Barcelona, donde se celebra la Semana Alemana. En la ciudad condal el Zeppelín voló más de una hora […] Después por la costa tomó rumbo a Valencia.

A las ocho en punto en nuestra ciudad se oyó un zumbido fuerte y continuado semejante al de varios motores de aeroplano. Poco a poco el ruido aumentó, y el gentío que a dicha hora transita diariamente por Valencia dio cuenta de la presencia del Zeppelín, que volaba a poca altura de los tejados. La noticia de la presencia del dirigible cundió rápidamente, y pronto la población ofreció un animado aspecto, pues en las calles, balcones y azoteas se estacionó el vecindario siguiendo las evoluciones del Zeppelín. Este pudo verse perfectamente, pues llevaba todas las luces de las cabinas encendidas, así como los reflectores laterales. Además, desde el puerto los reflectores del Dato proyectaron sobre él en algunos momentos.

[…] A las ocho y diez minutos, cruzando por la calle del Conde de Salvatierra de Álava, dio la vuelta en el mercado de Colón y enfiló hacia la Glorieta. A la altura de dicho jardín viró nuevamente y tomó rumbo al mar. Un reflector del cuartel de Ingenieros logró “cazarlo”, pudiendo verse perfectamente como se dirigía paralelo a la costa hacia el Noroeste”.

Posteriorment a aquesta visita de 1929 es produiren 2 més durant 1932, en la ruta d’anada i tornada a Sudamèrica. I tot apunta a que és en aquestes dates quan es prengueren les imatges que es conserven de l’aeronau sobrevolant la capital del Túria. Diaris de l’època detallen com el zepelí va passar per la capital valenciana, el dia 13 de setembre de 1932, seguint el seu itinerari regular d’anada d’Alemanya a Brasil. I que tornà a volar pel cel del Cap i Casal, el 3 d’octubre de 1932, de tornada a Alemanya.

Dit açò, no sabem ben bé a quina de les visites es referia la iaia Lola. O si va vore el dirigible a València i la memòria ja li jugava males passades.

Tanmateix, la ruta del zepelí passava per la capital del Túria i la premsa de l’època fins i tot l’úbica sobrevolant la veïna població de Torrent durant 1932.

A las ocho de la mañana de hoy el dirigible “Graf Zeppelin” pasó por Valencia a escasísima altura. Desde tierra se divisaba perfectamente, a pesar de la lluvia torrencial, a los pasajeros que ocupaban la cabina del dirigible.
El “Graf Zeppelin”, al llegar a la altura de Torrente, puso proa al mar, con rumbo a Baleares. Los ciudadanos que se dirigían a sus ocupaciones, pese a la lluvia, siguieron con interés las evoluciones del dirigible (La Luz, 13 de septiembre 1932).
10252082_1511613445732829_3053721015048566508_n

El zepelí volant per sobre del Micalet (Fotografia atribuïda a Barberà Massip, ca. 1932).

El Graf Zeppelin LZ-127 continuaria en actiu després d’aquest vol del 1932. Però sembla que, a data de hui, la última visita que s’ha pogut documentar amb certesa sobre València tingué lloc el 1 de novembre de 1933, quan el dirigible, en el seu itinerari de Sevilla a Barcelona, sobrevolà la ciutat durant 30 minuts.

A las ocho y cinco despegó el dirigible [desde Sevilla], emprendiendo rumbo a Valencia, desde donde se dirigirá a Marsella. En el aeródromo se encontraba regular gentío, que tributó a los viajeros una cariñosa despedida. El “Graf Zeppelin” evolucionó un rato sobre Sevilla antes de tomar su ruta. A bordo del dirigible van veinticinco pasajeros. El señor Casso, ingeniero director de las obras de este aeropuerto […] El director general de Aeronáutica, señor Alvarez Buylla, y el secretario, señor Bordóns, van también… (Ahora, 2/11/1933).
A les 13h el zepelí ja sobrevola Albacete i poc més d’una hora després havia arribat a València:
A las dos y cinco de la tarde apareció en el horizonte el “Graf Zeppelin”, dando una vuelta sobre la capital a velocidad mínima. Después el aeróstato tomó la dirección de Barcelona (La Nación, 1/11/1933).
En 1934, 1935 i 1936 continuarien els viatges a SudAmèrica; que foren truncats per l’inici de la guerra en Espanya. Tanmateix, no hem localitzat, de moment, referències al seu pas per València. O al menys la premsa, ja habituada al dirigible, no sembla reflectir aquests vols que havien sigut tan mediàtics durant els primers anys de la dècada del 1930.

 

Hui hem volgut descobrir els detalls i l’anècdota del “globus gegant” que ens contava Lola, i ens agrada descobrir que el seu relat té una base històrica. De manera que seguirem investigant i buscant altres testimonis i fonts per completar aquesta història…

Sovint la memòria oral i els testimonis dels nostres majors ens regalen narracions fantàstiques. Així que ja sabeu, no perdeu l’oportunitat de parlar i preguntar a les persones grans per eixes anècdotes que marcaren la seua vida i que, alhora, formen part de la nostra història i la nostra memòria col.lectiva.

Gràcies, Lola!

 _______

*Nota: Lola va nàixer a inicis de la dècada de 1920 a Quart de Poblet; son pare estava emparentat amb el tio Nofre el del forn i fou soci de la fàbrica de rajola La Col·lectiva; sa mare era cosina de la Reverenda Asunción Soler.

Referències:

Lázaro, Carlos (2013). Colosos del aire: historia de los dirigibles, pp. 142-170. Madrid: Tombooktu.

Sandoval, María Teresa (2008): Los documentales cinematográficos de los viajes del Zepelin a América. Canarias a vista de dirigible. Boletín Millares Carlo nº 27, pp. 181-190.

Real orden disponiendo se utilice el dirigible “Graf Zeppelin” para el envío de correspondencia a los puntos que se indican y con los derechos de transporte que se expresan: Gaceta de Madrid de 11/05/1930.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s