XEMENEIES INDUSTRIALS DE QUART DE POBLET

Al llarg del segle XIX, la revolució industrial canvià la manera de produir, la manera de viure, de treballar, de pensar i de fer vida en comunitat. Des del Neolític no s’havia produit cap revolució més destacada que aquesta mecanització vuitcentista dels processos productius i la invenció i ús de noves fonts d’energia.

Moltes són les herències de la revolució industrial a la societat actual tant des del punt de vista social com polític i econòmic. Tanmateix nosaltres ens centrarem en aquest article en unes restes materials singulars: les xemeneies industrials. Eixos gegants de rajola que en una altra època perfilaven el cel de les ciutats i dibuixaven amb fum una pionera societat industrial, ara desapareguda.

Han passat els anys i ara, en l’actualitat, aquestes xemeneies formen part dels skylines (perfils urbans) contemporanis. Encara que la gent no sap ben bé per què perduren! Què fan ahí? Si són elements que han perdut la seua funció primordial, la de “provocar un corrent d’aire per afavorir la combustió i evacuar el fum i els gassos dels complexos fabrils”. Per què es conserven? Si ara les fàbriques que les van vore nàixer ja estan desaparegudes…

En l’actualitat, la majoria d’elles no tenen eixa funció sinó que es preserven com a tòtems, com a record del nostre passat industrial més tradicional. Per nosaltres, aquestes xemeneies, hui en dia, són un far estètic i postmodern, i esdevenen espais reconvertits i eclèctics que posen en valor el nostre passat i el patrimoni industrial.

Definició i característiques de les xemeneies industrials

Segons la Dra. Gracia López Patiño, una de les grans especialistes en aquest tipus d’arquitectura: “Una chimenea industrial de ladrillo es un pináculo hueco, de altura y sección variable, que va asociado directamente a la generación de vapor para dotar de movimiento a un motor y realizar labores industriales en fábricas textiles, papeleras, aceiteras, motores de riego o ladrilleras y tejeras, entre otras, y que está realizado con un material básico, ligero y de fácil manejabilidad como es el ladrillo cerámico“.

En aquest sentit (i prenent el treball de López Patiño com a guia) la xemeneia pot dividir-se en quatre parts diferenciades:

  • La cimentació que pot ser de pedra i calç o de formigó en moments més actuals, s’excavava i construïa sota terra.

  • La base, feta en rajola, compta amb el sòcol, el cos i el coronament.

  • El tub, fust o canya és la part més característica del fumeral i remarca la seua verticalitat. En la comarca de L’Horta Sud predomina el fust de forma octogonal. En les xemeneies de forns ceràmics i rajolers, el tub sol ser d’uns 25-30 metres perquè es necessita més tir per afavorir la combustió a altes temperatures, mentre que en les xemeneies dels motors d’aigua són una mica més curtes (15-20 metres).

  • La corona, que remata el fust, és l’element més singular perquè l’anàlisi de seu l’estil decoratiu i els acabats pot permetre l’identificació d’alguns mestres constructors. A L’Horta, López Patiño ha identificat algunes famílies de constructors:

      • La nissaga dels Ambrosios, iniciada pel paiportí José Martínez Martínez (1866-1944) i seguida pels seus fills i néts.

      • Bautista Alfonso Olmos, conegut com “Ratat de l’Amplet“.

      • La família Sanmartín de Benetússer.
      • Els Mirs de Mislata.

Una de les coses més sorprenents de les xemeneies és el seu procés de construcció, que exigia al menys cinc obrers. El nombre de treballadors, no obstant, podia variar depenent de l’envergadura de la xemeneia; tot i que, de mitjana, la construcció d’una xemeneia de 25-30 metres d’alçada es duria a terme en un mes o mes i mig.

Els obrers treballaven a tres nivells diferents d’altura:

A la part superior, dos oficials eren els responsables de la decoració de les cornises i corones que rematen l’obra. Per aconseguir l’altura desitjada feien servir estructures de fusta (les bastides) que col·locaven a l’interior del fust. Curiosament, a l’interior de les xemeneies encara romanen marques de buits sense tapar, que evidencien l’ús de bastides; així com les anelles metàl·liques, en filera o alternades que, a manera d’esglaons, servien per pujar fins al lloc de treball.

Per sota d’aquests, i amb una altra bastida a la distància de l’altura de l’operari, s’ubicava el subministrador de material, que anava apilant en el seu nivell, tant els maons/rajoles com el morter.

A nivell de sòl es trobava l’obrer que realitzava el morter, que era bàsicament de calç, amb una quantitat mínima de ciment, per aconseguir major rapidesa en l’enduriment, i un altre treballador que elevava, a través d’una corriola els materials fins al subministrador.

Les xemeneies de Quart

Les noves fonts d’energies i processos productius reactivaren la industrialització, que es materialitzà en la construcció i desenvolupament de noves tipologies d’edificació. La fàbrica, dotada de diferents espais i infraestructures, esdevé l’edifici emblemàtic; i la seua arquitectura i instal·lacions presenten unes característiques que s’adeqüen al producte a produir.

A Quart, les primeres fàbriques foren productores de ceràmica i rajola, i aparegueren a la segona meitat del segle XIX. Com Cento Sancho ha explicat, el poble comptava amb una desena de fàbriques fins ben entrat el segle XX. Òbviament, aquests rajolars i forns ceràmics de Quart tindrien xemeneies, encara que, malauradament, ni aquestes ni els rajolars han perdurat al nostre poble.

En eixa època de transició al segle XX, Quart era un poble menut i tradicional; comptava amb poc més de 1900 habitants; l’agricultura continuava sent l’activitat econòmica principal i la llum elèctrica s’havia instal·lat en 1897. En eixe Quart del primer terç del segle XX, al cel, només destacarien el campanar de l’església, el perfil del palau de Tremolar, la cúpula de reflex metàl·lic de l’antic ajuntament i les xemeneies industrials, com bé s’observa a la galeria de fotografies que adjunten al llarg de l’article.

Caldria esperar fins mitjans del segle XX per observar els nous complexos industrials, que comencaren a construir-se en Quart: Refracta (1944), Turégano (1947) i Elcano (1949). El poble ja havia experimentat canvis urbanístics i sociopolítics, i començava a crèixer demogràficament a un ritme fins eixe moment desconegut, que sobrepassaria els pocs més de 3000 habitants que es contabilitzaven en 1930, d’una manera exponencial. Així els gairebé 5500 habitants de 1950 es quintupliquen en tres dècades: Quart ja comptava amb uns 10.500 habitants en 1960 i 20.500 en 1970; assolint els 27.000 habitants a inicis de la dècada de 1980.

Però quantes xemeneies hi havien a Quart?

Fa uns anys, Cebrián citava al seu llibre sobre patrimoni de Quart 5 fumerals de rajola: dos a Turegano; el del molí de Vidal [de Real]; un a Refracta i un al Molí de Vila. A data de hui, tres d’aquests han desaparegut.

  • Molí de Vila: era un fumeral octogonal, construït molt probablement en torn a 1913, quan s’instalà al molí la màquina de vapor, que amb una turbina d’origen alemany, generava la força hidràulica. Sabem que el seu propietari fou Rafael Vila Vilar, casat amb Àngels Verrader Barberà, i que el molí produïa matèries primeres per a la indústria ceràmica. La instal·lació després passà al seu fill Rafael, i destacava per ser una fábrica on es preparava argila per a la producció terrissera de la zona. El molí de Vila en la plaça del Pou, es va reconvertir en auditori municipal en la dècada de 1990. Malauradament, el fumeral fou enderrocat  i, de moment, no hem localitzat cap informació sobre el constructor d’aquesta xemeneia. No obstant, sí que l’hem localizada a la documentació gràfica antiga com s’aprecia en les fotografies següents.  
  • Refracta: empresa, dedicada a la fabricació de material refractari, tenia una xemeneia industrial de rajola, que no s’ha conservat. Segons els estudis de López Patiño, és obra de José Mª Ferrer Pons, natural de Meliana, i treballador de la  fàbrica Nolla de Meliana. És factible que Ferrer Pons construira la xemeneia de Refracta als anys 40 (cal recordar que l’oficina de Refracta, hui reconvertida en biblioteca pública conserva el paviment original de mosaic, produït també a la rellevant fàbrica de Nolla). La xemeneia de Refracta destacava per ser cilíndrica, un uniqum a Quart i a la comarca, donat que la resta són de perfil octogonal. A més a més era de rajola refractària i tenia el fust reforçat amb anelles metàl·liques. Segons ens ha explicat la Dra. López Patiño, aquest constructor va marxar una temporada a Andalusia, on va construir altres xemeneies industrials; així que probablement la que va alçar a Refracta forme part d’aquesta fase/estil personal de Ferrer Pons.
  • Turégano: hi havien dues xemeneies de rajola:

Sorprenentment només es conserva una, precisamente la més moderna. Es trata de la xemeneia que es troba a l’actual Plaça alcalde Ramon Segarra. Aquest fumeral pertanyia a Turégano, la fàbrica de productes químics que s’instal·là en 1947 a Quart. La xemeneia, que data de mitjans del sele XX, és octogonal i ha sigut identificada per López Patiño com a possible obra dels Mir, constructors de Mislata. Com aquesta autora detalla a la seua investigació: “Los ladrillos utilizados en las chimeneas ejecutadas por esta familia eran macizos, manuales, procedentes de Aldaya o Quart de Poblet. Los ladrillos eran de pasta blanca, y llenos de caliches. Los regaban el día anterior y mojaban bien, pero nunca los sumergían debido al gran número de roturas causadas por los caliches [pedres menudes que formen impureses en el fang]”.

La xemeneia més antiga de Turégano, ja desapareguda, pertanyia a l’antiga fàbrica de farina que hi havia junt al riu, a la vora a la Séquia de Mislata i el Camí de València. Era l’antic Molí del Riu o de Sant Rafael i que ja apareix documentat a la cartografia històrica del segle XIX (al qual pròximament dedicarem un article monogràfic). Del fumeral d’aquest antic molí només tenim alguna foto, ja que va ser enderrocat durant la dècada del 2000 juntament amb la resta del complex industrial. Era de fust octogonal i més estreta i baixa que el fumeral nou de Turégano.

  • Molí de Real: aquest és un dels edificis més singulars del patrimoni industrial no contemporani que té Quart. A l’immoble encara es conserva una xemeneia de fust octogonal i base quadrada, de la qual no coneguem el constructor. Data de finals del segle XIX-inicis del segle XX, i la seua construcció vindria associada a la mecanització del procés productiu i la instal·lació d’una màquina de vapor al molí.

  • ElCano: la factoria és un dels complexos industrials més rellevants en l’àmbit del patrimoni industrial de la comarca. Entre molts immobles i instal·lacions destaca també una xemeneia de rajola de mitjans del segle XX, construïda en el quadrant nordest, junt al taller de fundició, que es feia servir per evacuar els fums que generava la combustió en el procés de fundició. Aquesta xemeneia és més baixa que la resta que hem comentat, perquè es conserva retallada i no té corona superior.

Les que ja no estan…

Tanmateix no serien només aquests 5, a Quart hi haurien més fumerals industrials de rajola si tenim present les dades sobre les indústries pioneres que es desenvoluparen al poble. Com recull Cento Sancho, al poble les primeres fàbriques foren principalment de taulells, de rajola,  de fang, de seda o de farina. Aquestes instal·lacions industrials farien ús de xemeneies per evacuar els fums que generaven els processos productius.

Aquestes són les xemeneies desaparegudes que hem pogut documentar a Quart gràcies a les fotografies antigues:

  • Antic rajolar de Baptistet. Era la fàbrica de rajoles que Bautista Valldecabres Rodrigo, (de jove conegut com Baptistet i de major com Don Juan, el cacic del poble) heretà de son pare. El rajolar que  deixà de funcionar en la dècada del 1930, s’ubicava a la zona del Balcó del Túria, a la Partida del Pont Catxo, en la zona on hui en dia es troba el IES Riu Túria. Comptava amb una xemeneia, probablament de fust octogonal; pero fou enderrocada quan s’urbanizà la zona, entrada la segona meitat del segle XX, i no en tenim documentació per poder detallar més característiques.
  • Rajolar del Picanyero.
  • Fàbrica de rajola d’Amadeu Sanmartínel Negret, al camí de la Cautiva, que regentava amb els seus germans Pepe i Nofre.
  • Fàbrica de taulells “El Cid”. Aquesta fàbrica  de taulells s’ubicava just hui en dia es localitza el Centre de Salut de Quart de Poblet. Comptava amb dues xemeneies quadrades com mostren les fotos que adjunten.

Tanmateix, en faltarien les de les fàbriques de rajola de Pepe Alcàcer Hueso, el tio Tou, que va instal·lar on s’ubiquen hui en dia les casetes d’ElCano; i la del Cacauero, a la baixada del riu que dóna al camí de Paterna; o el rajolar que el tio Parrull, Onofre Navarro Hueso, instal·là pel Bracet a mitjans de la dècada de 1920.

També contarien les fàbriques de rajoles hidràuliques, hui ja desaparegudes. Ens referim a la de Josep Saus, al passeig de l’Ermita; la d’Onofre Morante, en el carrer L’Alcota o la de Josep Grafià, tot just a l’antic pas a nivell. O les fàbriques de taulells; com la famosa i reputada empresa d’Onofre Valldecabres Sanmartín, el tio Diputat, en la carretera de Madrid, uns centenars de metres més enllà de l’Ermita. O la fábrica del seu nebot, Pepe Valldecabres, en la partida del Roll de Gràcia, que regentà Onofre Molins.

Nosaltres hem pogut confirmar a partir de la documentació històrica i les fotografies antigues algunes d’aquestes xemeneies desaparegudes. Tanmateix faria falta un estudi històric en profunditat per localitzar moltes altres que hi haurien al terme municipal.

Importància patrimonial de les xemeneies industrials

Però, què tenen de singular aquestes xemeneies. Per què són importants? Una xemeneia industrial de rajola és per si mateixa una fita descatada, donada l’altura que assoleixen i seu singular procés de construcció, que abans hem comentat.

Hui en dia a Quart només es conserven 3 xemeneies industrials de rajola: Turégano, Molí de Real i ElCano. En l’actualitat aquestes, i totes les xemeneies industrials de rajola (anteriors a mitjans dels segle XX) formen part del nostre patrimoni industrial i estan protegides com a Béns de Rellevància Local (BRL) de conformitat amb l’actual legislació patrimonial (Llei 5/2007, de modificació de la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià).

El seu origen es vincula a la producció industrial i a les mesures higienistes i economistes que el nou urbanisme posà en marxa per paliar els fums i els olors, derivats dels processos industrials de combustió. Com ja hem explicat, el fet que les xemeneies guanyaren en altura amb eixos fusts tant alts, suposava una millor evacuació del fum i una millor combustió amb el conseqüent estalvi de combustible en el procés de producció.

Conten alguns majors que eren comunes les queixes i denúncies pel fum; fins al punt que era ja quotidià l’olor al poble. La roba estesa s’empapava d’eixe peculiar aroma a fum; i curiosament segons ens han contat, la tradicional rivalitat amb Manises també es mesurava en aquest àmbit; ja que els maniseros utilitzaven el malnom de “els fumats” per referir-se als quarters. I és que l’elevat nombre de xemeneies industrials a tots dos pobles faria que els uns fumaren als altres segons bufara el vent…

llibret festes 1952 Quart de Poblet skyline xemeneia industrial

Portada del llibret de festes de 1952, on junt al campanar de l’església, una xemeneia industrial pren protagonisme.

Tal era el protagonisme dels fumerals al poble que formaven part de la vida diària, eren visibles a les panoràmiques de qualsevol punt cardinal de Quart i, fins i tot, foren icona a les portades dels llibres de festes; deixant constància de la seua existència i preponderància en aquella època.

Refracta años 60 Medina copia

Vista aérea de Quart de Poblet anys 60, on s’aprecien les xemeneies de Refracta en primer pla i el Rajolar de Batistet al fons (en cercle roig).

Sens dubte, aquestes xemeneies són testimoni de com Quart de Poblet iniciava al segle XIX una nova etapa com a poble. L’agricultura tot i ser l’activitat econòmica primordial trobava en la indústria rajolera i de taulells un nou sector que es desenvolupava amb força i que es consolidarà al segle XX.

Però, aquests fumerals a més a més de rememorar una etapa històrica de la industrialització també fan memòria d’un ofici desaparegut: el de constructor de xemeneies. Una activitat artesanal, sovint vinculada a nissagues familiar d’artesans constructors. L’ús de rajoles cuïtes per a la seua construcció permetia una gran versatilitat de dissenys que han generat una àmplia tipologia i una varietat estètica evident. Els materials emprats: rajola, morter, pedra, metall, ceràmica, pintura, no són luxosos ni exòtics; i les ferramentes: nivells i plomades, corrioles, bastides de fusta, etc. ens parlen d’un ofici de construcció manual artesanal, ja desaparegut.

Volem acabar amb una cita de Unamuno, que López Patiño recull a la seua tesis doctoral, i que ens ha semblat sublim per resumir la metaformosi de les xemeneies de rajola de mera construcció industrial a paradigma del patrimoni industrial local:

(…) Alguien ha dicho que, dentro de algunos años las actuales máquinas de vapor, sustituidas por otros motores, se convertirán en monumentos arqueológicos, yendo a parar a museos. Puede muy bien suponerse, con igual razón, que esas altas chimeneas de las fábricas, cuyo humo se divisa desde la reliquia de la vieja Torre de los Zurbarán, llegarán a ser también curiosidad arqueológica, mudos testigos de cuanto fue y ha muerto.

[Unamuno, 1898, pàgina 178].

QPHP

Referències:

  • Cebrián, J. L. (2005): Quart de Poblet. Art i Patrimoni. Xàtiva, Ulleye.
  • Hermosilla Pla, Jorge (dir.) (2012): Quart de Poblet. Historia, Arte y Geografía. Facultat de Geografia i Història UVEG-Ajuntament de Quart de Poblet.
  • López Patiño, Gracia (2014): Arte e industria valenciano. Chimeneas industriales de ladrillo en la comarca de l’Horta Sud. Revista Real Acedemia de Cultura Valenciana.
  • López Patiño, Gracia; Martínez Boquera, Arturo; De Mazarredo Aznar, Luís. Chimeneas Industriales helicoidales. Archivo Municipal de Valencia.
  • Blog de la Dra. Gracia López Patiño i perfil acadèmic amb publicacions.
  • Sancho, Pep; Sancho, Cento (1993): Contes per als néts: el Quart de Poblet de primers de segle. Ajuntament de Quart de Poblet.
  • Sancho Pastor, Cento (2009): Diccionari toponímic de Quart de PobletAjuntament de Quart de Poblet.
  • Valdés, Ana. Chimeneas Industriales Siglo XIX. (Recuperar una construcción singular).
  • Unamuno de, Miguel (1898), “La Casa-Torre de los Zurbarán” De mi país, Obras Completas Tomo 1. Editorial Manuel García Blanco, Madrid.

Agraïments:

  • Gracia López Patiño pels seus comentaris i la seua disponibilitat.
  • Mª Carmen de Haro, Empar Domènech; M.Á.G.; Hèctor Juan; Elena Iranzo; Manolo López; Vicent Martínez; Cento Sancho; Arxiu Fotogràfic de l’Ajuntament de Quart de Poblet per la seua col·laboració amb les fotografies que il·lustren aquest article.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s