EL NOM D’UN POBLE: Cuarte de la Huerta

És un plaer per a QPHP recuperar com a article convidat aquest text que Maite Sanmartín va elaborar l’any passat en el marc de l’exposició que tots els anys l’Associació Cultural El Mussol prepara durant les festes patronals al nostre municipi. L’article repassa un dels grans temes de la historiografia local de Quart de Poblet: el topònim del poble. Tanmateix, no ens parla del seu origen (romà com ja s’ha comentat en altres articles) sinó de  les diferents accepcions i variacions que al llarg de la història s’han documentat.

Quan Vicent Martínez, membre de l’Associació Cultural el Mussol, va rescatar d’un contenidor d’enderrocs una carpeta amb documents, no es podia imaginar que esta ens aportaria una valuosa informació de la història del poble.

Entre documents de compra-venda, testaments i actes de defunció, (que foren exposats en les festes de 2014), un vell document datat en 1869 no semblava destacar per damunt de la resta. Era la partida de naixement d’un quarter que va viure a la segona meitat del segle XIX. Un detall ens cridà l’atenció: tant escrit com segellat apareixia el nom de Cuarte de la Huerta.

De tots és ben conegut que el nom Quart prové d’època romana, segurament en referència al mil·liari que senyalava les 4 milles que faltaven per arribar al centre de la Valentia romana. Encara que arqueològicament no s’han trobat vestigis per afirmar que en època romana Quart era ja una població, sí que és possible que existira una fita que donara nom al lloc. El fet que conta Jaume Sanmartín Fita, de com, segons l’historiador Euriclidió (Encliridió segons Vicente Coll), els habitants de Quartum ajudaren Hanníbal a travessar el Túria, és difícilment verificable. No és fins l’Edat Mitjana que el nom de Quart apareix ja en tota classe de documents: el Llibre del Repartiment de la Ciutat i Regne de València, la Carta Pobla de Quart, documents del monestir de Poblet, etc.

Se sap també que el determinant toponímic de Poblet correspon a la donació que Jaume II d’Aragó féu el 1295 al priorat de Sant Vicent de la Roqueta, que depenia del monestir cistercenc català de Poblet (a l’actual província de Tarragona).

Cronistes locals com l’esmentat Jaume Sanmartín primer, i Amador Griñó i Vicente Coll més tard, apuntaren la idea que Quart no sempre havia tingut per llinatge de Poblet, i que el determinant de la Huerta s’havia perdut al llarg del temps. A l’article sobre la història de Quart de Poblet, Jaume Sanmartín ens parla de l’arribada en 1094 del Cid Campeador a «Cuarte de la Huerta, como se llamaba entonces», i com després, per l’arribada dels monges de Poblet, Quart va passar a ser de Poblet.

També Vicente Coll al llibre «Geografia, origen e historia de la muy leal y heroica villa de Quart de Poblet», fa referència a la denominació de la Huerta, encara que no explica amb detall el perquè d’este apel·latiu i només és limita a senyalar que «anteriormente a esta fecha (a la donació a Poblet) se llamó Quart de la Huerta».

Lamentablement, fins ara, cap document escrit no sustenta estes afirmacions i les úniques referències documentals a de la Huerta són del segle XIX:

  • La primera referència escrita al determinant de Poblet apareix al segle XVI, al cens de poblacions de les Corts de 1510 i la coneguem gràcies a Rafael Valldecabres i el seu llibre «El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Monsó». Per tant, podem deduir que durant l’Edat Moderna, l’apel·latiu de Poblet unit al nom de Quart estava completament afiançat. És per això que ens va sorprendre l’aparició d’un document eclesiàstic en què es feia referència al nom de Cuarte de la Huerta en dates tan tardanes. En cap altre dels documents de la carpeta, datats entre el 1856 i el 1954, no torna a aparéixer este nom.
  • Una cerca ràpida pels principals cronistes del segle XIX ens va aportar noves dades: Mentre que el botànic Cavanilles «Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», només l’anomena Quart. Al diccionari geogràfic de Madoz (1846-1850) trobem la següent referència: «Cuart de Poblet o Cuarte de la Huerta» («Diccionario geográfico-estadístico-historico de España y sus posesiones de ultramar», tom VII, pàgina 188).

Comentant este fet amb Cento Sancho i Sergio López, dos grans aficionats i estudiosos de la història de Quart, que han treballat amb documents privats i de l’arxiu del Regne, podem concloure que després de la desamortització de Mendizábal (1836), per la qual moltes possessions de l’Església van ser venudes a mans privades, o passaren directament a ser públiques, com ara les del monestir de Poblet, es va emprar durant alguns anys el mot de la Huerta, possiblement en un intent de desvincular el nom del poble del seu passat eclesiàstic i feudal. O fins i tot, en un intent romàntic de tornar al passat, com va succeir amb les denominacions Valencia del Cid o Sagunto (que va substituir el tradicional Morvedre). Així i tot, de ser certa alguna d’estes teories, no està clar per què es va tornar a la denominació de Poblet poc temps després.

Siga com siga, queda demostrat que Quart no sempre s’anomenà de Poblet, per bé que no sabem si esta nomenclatura va ser vigent només durant un curt període del segle XIX, o ja havia estat emprada anteriorment. I encara que l’oblit s’apodere de la memòria col·lectiva, sempre ens restaran documents per a recuperar-nos-la.

Maite Sanmartín
Associació Cultural El Mussol

Amb la col·laboració de: Cento Sancho i Sergio López

Referències:

Exposició “Quarte de la Huerta, documents antics” (setembre 2014, edifici Quart Jove), dins de les activitats de la 22ena Edició Del Festival Una Nit Folk, organitzada per Associació Cultural El Mussol de Quart de Poblet.

Cavanilles: «Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia».

Coll Ferrer, Vicente (1984): Geografía, origen e historia de la muy leal y heroica villa de Quart de Poblet. Ajuntament de Quart de Poblet.

Madoz, P. (1847): «Diccionario geográfico-estadístico-historico de España y sus posesiones de ultramar». La Ilustración. Madrid

Romeu, Sylvia.; Griñó, Amador (1987): Carta de Poblament Quart de Poblet de 1334. Ajuntament de Quart de Poblet.

Sanmartín, Maite: “Quarte de la Huerta“. Revista Fanalet nº 44 (3r trimestre 2014- gener 2015). Quart de Poblet.

Sanmartín Fita, Jaime (1968): Notas para una historia de Cuart de Poblet. Imprenta Millán.

Valldecabres Rodrigo, Rafael (2002): El cens de 1510. Relación dels focs valenciana ordenada per les corta de Montsó. Universitat de València.

Anuncis

3 responses to “EL NOM D’UN POBLE: Cuarte de la Huerta

  1. En tota la documentació que he consultat, referida a Quart, als arxius del Regne de València i de Protocols del Patriarca del segles XIV, XV, XVI i XVII (centenars de documents que tinc transcrits i milers de documents que tinc extractats) sempre apareix Quart i mai Quart de Poblet, ni Cuart, ni Cuarte ni Cuarte de la Huerta. Salutacions.

    • El comentario contradice una frase del artículo:
      “La primera referència escrita al determinant de Poblet apareix al segle XVI, al cens de poblacions de les Corts de 1510 i la coneguem gràcies a Rafael Valldecabres i el seu llibre «El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Monsó».”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s