QUART DE POBLET ALS MAPES HISTÒRICS

Els mapes i els plànols (més recentment també les fotografies aèries i altre tipus de productes cartogràfics digitals) han generat una documentació cartogràfica d’un indubtable valor per als estudis històrics.

En origen gran part del material cartogràfic ha estat vinculat a l’activitat dels exèrcits, donat que han sigut interessos militars els que han generat la necessitat dels principals projectes cartogràfics al llarg de la història. Encara que també han generat cartografia imprescindible alguns erudits i gran viatgers com J.A. Cavanilles.

En aquestes línies volem posar en valor la història del nostre poble, Quart de Poblet, a partir de la seua presència als mapes històrics dels segles XVI al XIX. Òbviament cada mapa o plànol demanda una anàlisi pormenoritzada d’ell mateix, però nosaltres ací únicament presentarem alguns detalls de la valuosa informació que podem extraure d’aquests tipus d’estudis i deixem la seua publicació en profunditat com a futur projecte d’investigació.

A continuació presentem una compilació d’alguns dels mapes històrics més destacats de l’escola cartogràfica flamenca, francesa i espanyola, on ja apareix ubicat i nomenat Quart:

Segle XVI:

  • Valentiae regni, olim Contestanorum si Ptolemaeo, Edetanorum si Plinio credimus (1ª versió). Aquest mapa, amb un tamany de 347 x 500mm, és considerat actualment la image impresa (conservada) més antiga del regne de València i en ell ja apareix citat i ubicat el nostre poble i els municipis veïns. És obra de l’astrònom, geogràf i ingenyer valencià, Jerónimo Muñoz (1520-1591), tot i que va ser imprés al taller d’Abraham Ortelius en Amberes en l’any 1584. Pertany a la sèrie “Bellaguarda” de la Col·lecció d’Albert Ventura Rius.
  • Aquest mapa té, tanmateix una regona versió. Valentiae regni, olim Contestanorum si Ptolemaeo, Edetanorum si Plinio credimus de Jerónimo Muñoz (taller impresor d’Abraham Ortelius), que fou editat en Amberes l’any 1595.

Segle XVII:

  • Regni Valentiae Typus (1606, Amsterdam). Aquest mapa del cartògraf i gravador flamenc, Jodocus-Hondius (1563-1612), és una versió enriquida del mapa homònim de Gerhard Kremer, pertany a l’obra L’Atlas ou Meditations Cosmographiques. Hondius edità l’atlas, la primera edició del qual és aquesta de 1606 i que arribà a les 30 edicions en menys de 40 anys.
  • Valentia regnum. Willem Blaew (cartògraf i editor d’atles flamenc). D’aquesta obra es conserven sis edicions diferents i, en realitat, és una rèplica del gravat d’Ortelius Amsterdam 1634. Col·lecció particular (publicat per Levante-EMV 2003).
  • Valentia regnum (Jodocus Hondius)-Johannes Janssonius. Amsterdam 1636. Col·lecció de la Diputació de València (publicat per Levante-EMV 2003).
  • Huerta y contribución de la ciudad de Valencia, obra del jesuita Francisco Antonio Cassaus (1656-1699). En 1695, el jesuïta Cassaus va realitzar per encàrrec dels jurats de la ciutat de València aquest Plànol de la seua Horta amb la finalitat de tenir informació cartogràfica fiable sobre el territori del com rebia la ciutat diversos impostos. La seua confecció va obeir, per tant, a una necessitat de control fiscal dels contribuents de l’horta que envoltava València. L’editor va ser Ascensi Duarte (o Duart), del que sabem que era impressor i comerciant de llibres, a més de perceptor de sises per arrendaments de l’horta. El ple del Consell municipal va acordar la seua publicació el 29 de maig de 1694 i va costar 55 lliures i 9 sous valencians. Va eixir a la llum pública en 1695, però per un error del gravador apareix l’any 1595, la qual cosa ha donat lloc a més d’una confusió (Ramírez 2014). Aquest mapa de 487 x 681 mm, va se donat per perdut i dels 140 exemplars que es van realitzar només es conserva una còpia, que ha estat recentment identificada. (Mapa propietat de José Huguet, Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés).

Segle XVIII:

  •  Valentia regnum (Jodocus Hondius-Johannes Janssonius)-Gerardum Valk-Petrum Schenk. Amsterdam ca.1705. Col·lecció Albert Ventura Rius, sèrie “Bellaguarda” (publicat per Levante-EMV 2003).
  • Carte du royaume de Valence. Editat per Jean Beaurain, qui va estudiar geografia amb Pierre Moullart-Sanson, i va ser nomenat geògraf reial en 1721. París 1760. Col·lecció Luis Giménez Lorente (publicat per Levante-EMV 2003).
  • Mapa del reyno de Valencia dedicado a serenissimo Don Luis Antonio Jayme, Infante de España. Tomás López. Madrid, 1762. Biblioteca Nacional (publicat per Levante-EMV 2003) Mapa 17:
  •  Mapa del Maestrat Nou de Montesa (Tomás López 1786), mapa conservat al Museu Parroquial de Montesa.
  •  Mapa geográfico del reyno de Valencia. Mapa del regne amb la divisió de les tretze governacions: València, Alzira, Alcoi, Alacant, Castelló de la Plana, Cofrentes, Dènia, Montesa, Morella, Orihuela, Penyiscola, San Felipe i Xixona.  Tomás López. Madrid, 1788. Col·lecció particular (publicat per Levante-EMV 2003). Mapa de 410 per 390 mm dividit en quatre fulles. 
  • Detall publicat en el mapa “Mapa geográfico del reyno de Valencia” de Tomás López (Madrid, 1788). En aquest mapa apareixen citats Quart i l’ermita de Sant Onofre.
  •  Mapa del reyno de Valencia. Antonio José Cavanilles. Madrid, 1795. Mapa destacat per la seua precisió fruit del treball de camp del geògraf i naturalista entre 1791 i 1793, quan va realitzar operacions de triangulació per tot el territori del regne.  Col·lecció Luis Giménez Lorente (publicat per Levante-EMV 2003).
  • Mapa de la particular contribución de Valencia. Antonio José Cavanilles. Mapa solt publicat al llibre Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblaciones y frutos del Reyno de Valencia (Madrid, 1795). Cavanilles localitza i cita en aquest mapa el poble de Quart i l’ermita de Sant Onofre.

Segle XIX:

  • Croquis de les posicions de les tropes espanyoles en el setge de València (1811). En octubre de 2012 comentàrem  aquest mapa en un article sobre la Guerra de la Independència al Pla de Quart.
  • De fet la Guerra de la Independència va generar nombrosa cartografia donat l’interès estratègic que prenia conèixer bé el terreny per sosprendre els enemics. Altre mapa molt conegut on també apareix Quart citat és el Mapa de València assetjada i presa 9 gener 1812 per l’exèrcit francès a les ordres del mariscal Suchet duc de l’Albufera. Existeixen diferents còpies, ací arrepleguem dues.
  • Mapa del reyno de Valencia. Juan José Carbonel. Valencia 1812. Col·lecció particular (publicat per Levante-EMV 2003).
  •  Mapa de las provincias de Valencia, Alicante y Castellón de la Plana. Juan José Carbonel. Valencia 1835. Col·lecció de la Diputació de València (publicat per Levante-EMV 2003).

Aquesta cartografia en perspectiva històrica ens permet analitzar canvis en paisatge, en la toponimia, en les vies de comunicació i en el propi estatus del municipi; a més a més de permetre evidenciar la ubicació de Quart en l’àrea d’influència de la cuitat de València i de corroborar com Quart ha sigut testimoni actiu de nombrosos episodis i esdeviments històrics crucials en l’aleshores regne de València i també en la història d’Espanya.

Tanmateix, alhora hem de ser cautelosos i recelar de la absoluta veracitat d’aquests documents cartogràfics, donat que alguns poden oferir problemes en l’exactitud tant en la ubicació de llocs com en la informació codificada. L’escala representada i la omissió de dades també s’han de tenir presents ja que era normal que el cartògraf infrarepresentara i omitira informació que no s’adequara a l’objectiu que demandava la generació d’eixa cartografia.

QPHP

Referències:

  • Cartografia de Quart de Poblet online: MEMÒRIA GRÀFICA DE QUART DE POBLET (QPHP)
  • Vicenç M. Rosselló i Verger (2008): Cartografia històrica dels Països Catalans.  Institut d’Estudis Catalans.
  • Vicente García Edo, Albert Ventura Rius (2007): El primer mapa del reino de Valencia: 1568-1584Universitat Jaume I. Castelló.
  • Vicente García Edo (2003): Mapas del Reino de Valencia. Siglo XVI-XIX. Diario Levante-EMV,  Valencia.
  • Germán Ramírez Aledón (2014): Comentario del mapa “Huerta y Contribucición de la Ciudad de Valencia”. Trabajos conmemorativos del XX Aniversario de la Societat Bibliográfica Valenciana Jerònima Galés.
Anuncis

One response to “QUART DE POBLET ALS MAPES HISTÒRICS

  1. Retroenllaç: XEMENEIES INDUSTRIALS DE QUART DE POBLET | quart de poblet: història i patrimoni·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s