Memòria i Història a Quart (I): els noms dels carrers

Fa uns dies parlant del 20N i la mort de Franco em digueren: “Això ja no és notícia, va morir fa 39 anys!!!

És cert que F. Franco, el dictador militar d’Espanya durant gairebé 4 dècades, se’n va anar de mort natural el 20 de novembre de 1975; però malauradament el franquisme i les seues herències encara estan presents. Açò no és un plor, és una realitat. La transició va ser un procés d’aliances i consens, on faltà determinació per incriminar i jutjar els franquistes, molts d’ells reconvertits en demòcrates.
Eixes herències han fet que encara hui en dia als nostres pobles i als nostres carrers puguem trobar d’una banda reminiscències franquistes, òbviament anticonstitucionals, i d’altra que es parle i sovint s’exalte el franquisme i el colp d’estat de 1936 sense cap consciència ni conseqüència.

Quart de Poblet és un poble inquiet, preocupat pel seu passat, defensor de la seua història i la seua cultura; i mostra d’això són les nombroses agrupacions i accions ciutadanes que es desenvolupen al municipi. Tanmateix, com a tants altres llocs, la guerra i el franquisme són encara temes sensibles per la tràgica càrrega humana que comporten. És per això que volem iniciar en aquesta secció d’opinió de QPHP una sèrie d’articles sobre la memòria històrica a Quart: la simbología franquista als carrers, els monuments, el patrimoni documental i els espais de memòria. A l’epíleg del llibre “QUART DE POBLET 1936-1939: UN POBLE DE LA REREGUARDA“, que serà publicat en 2015, tractem aquest debat en profunditat; però ací, amb aquests articles, volem deixar constància de la nostra postura (com a ciutadans sense cap adscripció política i com a científics i historiadors) sobre l’estat de la qüestió i les mesures i reivindicacions que des de diferents sector ciutadans es reclamen a l’administració.

En aquest primer article d’opinió tractarem els noms d’alguns carrers del poble.

La llei de memòria històrica

La Llei 52/2007, coneguda popularment com Llei de Memòria Històrica, recull al seu primer article els objectius que persegueix:

  • “reconocer y ampliar derechos a favor de quienes padecieron persecución o violencia, por razones políticas, ideológicas, o de creencia religiosa, durante la Guerra Civil y la Dictadura, promover su reparación moral y la recuperación de su memoria personal y familiar, y adoptar medidas complementarias destinadas a suprimir elementos de división entre los ciudadanos, todo ello con el fin de fomentar la cohesión y solidaridad entre las diversas generaciones de españoles en torno a los principios, valores y libertades constitucionales”.
  • “Mediante la presente Ley, como política pública, se pretende el fomento de los valores y principios democráticos, facilitando el conocimiento de los hechos y circunstancias acaecidos durante la Guerra civil y la Dictadura, y asegurando la preservación de los documentos relacionados con ese período histórico y depositados en archivos públicos”.

Aquesta mesura ha generat un marc jurídic, encara vigent, que estableix les bases perquè es desenvolupen polítiques que contribueixen al coneixement de la història i el foment de la memòria i els principis democràtics; i que a més d’honrar als qui van patir la Guerra Civil i la Dictadura, es facilitara el coneixement dels fets i les circumstàncies esdevingudes en aquest període històric, amb la finalitat de consolidar l’esperit de retrobament i l’enrobustiment de la democràcia espanyola en el seu conjunt.

A Quart ja han hagut algunes actuacions al respecte:

De conformitat amb l’article 15 de la Llei de Memòria històrica, segons els qual: “Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas“; al nostre poble ja s’ha dut a terme algunes accions per part de l’administració:

En 2009, el Ministeri de Defensa retirava l’escut franquista de l’entrada principal de l’Hospital Militar Vázquez Bernabéu de Quart de Poblet/Mislata (Levante 27/05/2009).

I recentment, durant 2014, l’ajuntament ha iniciat la retirada als immobles del poble de les nombroses plaques franquistes del ministeri de vivenda, on apareixen el jou i les fletxes falangistes. Una mesura acurada i ajustada la legislació vigent (i ja dut a terme a altres municipis com el veí poble de Paterna); però òbviament insuficient ja que si s’aplica la llei de memòria història no s’ha de fer de manera parcial ni amb interessos partidistes i/o electoralistes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És per això que valorem positivament apuesta iniciativa, però considerem necesari dur a terme altres accions per complir amb la legislació vigent i fer de Quart un poble modèlic en el foment dels valors democràtics i en la posada en valor de la nostra història més recent.

En aquest sentit, proposem la normalització dels noms d’alguns carrers/col· legis de Quart de Poblet

L’objectiu marcat per la llei, és suprimir de la via pública qualsevol element d’exaltació, personal o col·lectiva de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Així que, després d’analitzar l’onomàstica dels carrers de Quart ens sorprén com encara hui hi ha vies públiques rotulades amb personatges de clara vinculació al colp d’estat, la guerra i la dictadura franquista. Entre aquests carrers destaquen els de:

  •  Antonio Iturmendi (1903-1976): conseller nacional i subsecretari de Governació en 1941; i nomenat en 1951 ministre de Justícia; en 1965, president de les Corts Espanyoles i del Consell del Regne.
  • Conde de Rodezno [Tomás Domínguez Arévalo] (1882-1952): Implicat en l’intent de cop d’estat de Sanjurjo en 1932. En 1938, en plena Guerra Civil forma part del Primer Govern franquista (1938-1939) com a ministre de Justícia. Durant el seu mandat deroga la legislació de la II República, per posar les bases de la dictadura franquista. Va modificar el Codi Penal, va instaurar la pena de mort, va derogar les disposicions relatives al matrimoni civil i condició de les dones. Se’l considera responsable, entre moltes altres coses, de l’extermini polític i assassinat de milers de persones; ostentant el sinistre rècord de ser el ministre de justícia que durant el seu mandat va signar més penes de mort (unes 50.000).
  •  Esteban de Bilbao Eguía (1879-1970): enemic declarat del nou règim republicà participa en la “sanjurjada” del 1932; raó per la qual la República el va confinar a Lugo. Va integrar la junta política de FET i de les JONS durant tota la guerra 1936-1939. Ja en la postguerra, va ser president de la Comissió de codificació, i, des del 9 d’agost de 1939, Ministre de Justícia. En 1943 accedeix a la presidència de les Corts -càrrec que va ocupar fins a 1965- i en 1947 a la del Consell del Regne (1948- 1965). Va pertànyer a la Junta Política i al Consejo Nacional del Movimento.
  •  Constantino Lobo Montero (General Lobo Montero) (1916-1993): General de l’exèrcit franquista. Gobernador militar de Ferrol.
  •  General Orgaz [Luis Orgaz Yoldi] (1881-1946): implicat en la Sanjurjada de 1932. Amb el cop d’estat de juliol del 1936, el general Orgaz va quedar al comandament de la Comandància Militar de Canàries i va ser immediatament requerit per Franco des del Marroc. A la fi de setembre de 1936 es trasllada a Tetuan, per exercir els llocs de Cap de les Forces Militars i Alt Comissari d’Espanya al Marroc. En desembre de 1936, és ascendit a general de Divisió i es fa càrrec de la Prefectura de Mobilització, Instrucció i Recuperació. Al novembre de 1938 dirigeix l’exèrcit de Llevant fins a la finalització de la guerra. El 15 de maig de 1939, ocupa els càrrecs successius de la Capitania General de Catalunya i l’Alt Comissariat al Marroc.
  •  Carrer Sargento Provisional. Durant la guerra civil, la mancança de comandaments per enquadrar una ingent quantitat de tropa, va ser un dels primers problemes amb els quals es va trobar l’exèrcit sublevat de Franco. Aquest problema es va solucionar amb els anomenats “Alféreces y Sargentos provisionales“, que ostentaven aquest grau sols durant la durada de la campanya. Terminada de la guerra, la incerta situació mundial va fer que molts d’aquests militars “provisionals” continuaren en l’exèrcit i fins i tot participaren amb la División Azul durant la II Guerra Mundial donant suport a l’exèrcit nazi a la campanya de Rússia.
  •  Ramón Laporta Girón: Inspector General del Movimento (1937- 1943), Conseller nacional i Procurador Procurador en les Corts durant el franquisme com a Conseller Nacional en laPrimera Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) i Cap Provincial del Moviment de Salamanca (1936-1940), d’Albacete (1940-1943) i de la província de València (1943-1950). Gobernador Civil d’Albacete i de València, i Comisario Nacional del Paro del Ministeri de Treball (1950-1958). Participa com a voluntari de la División Azul juntament amb altres jerarques del Partit. És membre del IX Consell Nacional de Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS constituït el 17 de maig de 1961. Té un col·legi al seu nom a Quart de Poblet.
  • José Luis Villar Palasí (1922-2012): Nascut a València l’any 1922 es llicencia en Dret, Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques. Accedeix al Consell d’Estat com a lletrat en 1947.Des de 1952 desenvolupa diversos càrrecs als ministeris franquistes: Secretari General (de 1952-1957) i Subsecretari (de 1957- 1962) del Ministeri d’Informació i Turisme. Subsecretari del Ministeri de Comerç (1962-1965) i Ministre d’Educació i Ciència (1968-1973). Té un col·legi al seu nom a Quart de Poblet.

De fet alguns d’ells, concretament Tomás Domínguez Arévalo (Conde de Rodezno), Luis Orgaz Yoldi i Esteban Bilbao formen part dels 35 alts càrrecs del franquisme imputats per l’Audiència Nacional en el sumari instruït per B. Garzón pels delictes de detenció il·legal i crímens contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil Espanyola i durant els primers anys de la dictadura.

Davant aquesta situació, es proposa la revisió de la nomenclatura d’aquests carrers del municipi per valorar possibles noves denominacions més vinculades amb la realitat i la història local i que evidentment no facen al·lusió a un membres i valors d’un règim polític anticonstitucional. Òbviament, considerem que a Quart hi ha persones, esdeveniments i patrimoni local propi que són dignes representants del municipi i que perfectament podrien optar a ser homenatjats amb un carrer. Ara bé, cal evitar, no obstant, que els noms puguen ser patrimonialitzats políticament i, per tant, resultarà imprescindible que siguen acceptats i usats com a propis per tota la ciutadania.

D’una altra banda, el canvi de nomenclatura tot i comportar tràmits administratius és una mesura factible i ja posada en marxa en altres municipis espanyols, com s’adverteix simplement revisant l’hemeroteca d’aquests últims anys. Tanmateix,  la qüestió no és simplement eliminar, substituir i canviar plaques, noms, etc. Cal explicar el per què. Fins i tot, poden conviure les plaques antigues i noves per donar valor al canvi de nom i que la gent se’n adone i perceba el motiu de la substitució del nom.

 No hi ha cap dubte que qualsevol persona amb un valors humans i democràtics entendrà que de la mateixa manera que no s’accepta que un carrer homenatgee a Hitler, Stalin, Pinochet o Mussolini; que una avinguda tinga per nom la SS, el ministre Goebbels o la Legió Còndor dels nazis; tampoc podem permetre que es mantinguen els carrers que nomenats durant la dictadura exaltaven personatges i valors no democràtics.

QPHP

Referències:

Levante-EMV 2009/05/27: “Defensa elimina el escudo franquista del Hospital Militar de Quart de Poblet “.

Moreno Martín, Andrea.; Olmos Benlloch, Pau (2015): Quart de Poblet, 1936-1939. Un poble de la rereguarda. Ajuntament de Quart de Poblet.

Preston, Paul (2011): El Holocausto Español. Odio y exterminio en la guerra civil y después . Ed. Debate. Barcelona.

 – Llei de Memòria Històrica

– Auto del 16 de octubre de 2008 del Juez Baltasar Garzón Real. Diligencias previas Proc. Abreviado 399/2006 V. Juzgado Central de Instrucción nº 5, Audiencia Nacional. Madrid.

– Auto del 18 de noviembre de 2008 del Juez Baltasar Garzón Real. Sumario Proc. Ordinario 53/2008 E. Juzgado Central de Instrucción nº 5, Audiencia Nacional. Madrid.

Anuncis

One response to “Memòria i Història a Quart (I): els noms dels carrers

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s