L’URBANISME DE QUART ALS ANYS 30

Sovint als calaixos, als magatzems i fins i tot a les pareds trobem “tressors” que passen desapercebuts. Aquest article convidat rescata de l’oblit dues joies del patrimoni documental i històric de Quart poc conegudes per la majoria de veïns i veïnes. Es tracta de dos plànols urbanístics de grans dimensions, del Quart de Poblet de 1932 que es troben en dependències de l’Ajuntament i que recuperem ara de la mà de l’arquitecta municipal Mª Pilar Núñez. Malauradament ambdos plànols presenten alteracions produïdes per la humitat, tenen parcialment arrugada la superfície, algunes ruptures al suport i possibles alteracions per acció fúngica. Actualment estan muntats sobre fusta i vidre. Des de QPHP volen posar en valor aquest patrimoni documental i històric, que caldria cuidar i restaurar.

CONTEXT: ACTUACIONS DE REFORMA INTERIOR I D’EIXAMPLE

A les primeries del segle XX, sobretot al acabar la Primera Guerra Mundial, les cuitats i nuclis urbans pròxims a elles van experimentar un increment considerable de població, a causa de l’incipient procés d’industrialització.

Quart de Poblet que, entre 1911 i 1920 havia passat de 2.200 a 2.400 habitants, en 1930 arribarà als 3.152 i, en 1940, als 4.095 (Coll Ferrer, 1984), també experimenta aquest desenvolupament urbà vinculat a l’increment de població. Precisament aquesta necessitat d’adequació urbanística està reflectida en els dos plànols de l’any 1932 que ací s’exposen (veure marc legal d’actuació al final de l’article).

Els seus respectius títols es corresponen als dos tipus d’actuacions urbanes que es plantejaven en aquell moment: l’EIXAMPLE o “Ensanche general” que comporta el creixement del sòl urbà i la REFORMA INTERIOR que, com el seu nom indica, tenia per objecte actuar sobre el sòl ja consolidat; per una banda, eixamplant i regularitzant els carrers per tal d’adequar-los a les noves necessitats funcionals i, per altra banda, obrint nous carrers per tal d’eliminar barris insalubres.

La procedència d’aquests dos documents és desconeguda. Actualment estan enmarcats i exposats a la Sala Comissió d’Obres del Ajuntament de Quart de Poblet. Probablement, alguna persona els guardà i amagà per tal de que durant la guerra/posguerra no foren destruïts.

Des del punt de vista de la tècnica de producció, es tracta de dos plànols realizats sobre tela i amb tintes en diferents colors (negre i roig). Amb tinta de color blau, queda constància d’algunes de les modificacions incorporades al projecte inicial en dates indeterminades. En els dos plànols podem observar que la previsió d’espais públics era considerablement superior a la que de fet es va consolidar fins a 1979.

– PLÀNOL DE L’EIXAMPLE: “Plano de Cuart de Poblet: Ensanche General

Aquest plànol reflecteix la proposta de creixement del sòl urbà de Quart de Poblet en les dècades inicials del segle XX. Està representat a escala  1:1000, i les mesures sense marc són: 166cm de longitud; 94cm d’amplària.

Tal i com podem veure en la imatge, l’“ensanche” de Quart de Poblet es va projectar al Sud dels actuals carrers Trafalgar, Padre Jesús Fernández, Azorín, Juan XXIII, Pío XII i Jaume Balmes. Cap a l’oest, arribava fins a la séquia de Benàger -actual carrer de l’Ermita de Sant Onofre- i, cap a l’est, aproximadament fins un poquet abans d’arribar a l’actual carrer de Santa Cecília. El seu límit Sud, quasi no guarda relació amb els actuals carrers, però, aproximadament, se situaria en els actuals Conde de Rodezno i Mestre Vicente Coll Ferrer.

Translació aproximada del de Ensanche sobre la cartografia de Quart de Poblet de 2006. (Urbanisme Ajuntament de Quart de Poblet)

Translació aproximada del plànol de Ensanche sobre la cartografia de Quart de Poblet de 2006. (Núñez i Añón)

– PLÀNOL DE “REFORMA INTERIOR”

Com podem observar al plànol que s’exposa, la reforma interior es projectava sobre el sòl ja consolidat, ampliant i regularitzant els carrers per a adequar-les a les noves necessitats funcionals. Tanmateix, aquesta reforma fou prou limitada ja que l’obertura dels nous carrers, més que sanejar zones insalubres, comportà l’ocupació de les hortes immediates al casc consolidat. A la imatge, hi podem observar quins dels actuals carrers es corresponen amb els del projecte.

Aquest plànol també és a escala 1:1000 i mesura sense marcs: 178cm de longitud; 70cm d’amplària.

Translació aproximada del de Reforma Interior sobre la cartografia de Quart de Poblet de 2006. (Urbanisme Ajuntament de Quart de Poblet)

Translació aproximada del plànol de Reforma Interior sobre la cartografia de Quart de Poblet de 2006. (Nuñez i Añón)

 

ELS NOMS DELS CARRERS

En el Plànol de Reforma Interior, també hi podem observar les denominacions que van tindre alguns dels actuals carrers durant els anys 30:

NOM ACTUAL                                                                                                        NOM AL PLÀNOL DE REFORMA INTERIOR

C. DOCTOR JOSÉ SARRIÓ MUÑOZ                                                                    DE LA CAMARERÍA

PL. PAÍS VALENCIÀ                                                                                                DE LA CONSTITUCIÓN

C. NUMANCIA                                                                                                           DE LA FUENTE

PL. DE L’ ESGLÉSIA                                                                                                DE LA IGLESIA

C. GERARDO PAADÍN                                                                                            DE LA LIBERTAD

C. BETANIA                                                                                                               DE LA PRISIÓN

PL. VALLDECABRES                                                                                              DE LA REPÚBLICA

PL. DE L’ ESGLÉSIA,                                                                                              DE LA VICARÍA

C. ABAT PONÇ DE COPONS                                                                                 GENERAL ESPARTERO

C. JORDI DE SANT JORDI                                                                                    LEÓN TOLSTOY

C. ROSSINYOL                                                                                                          LEPANTO

C. DE LA CISTERNA                                                                                               DEL MERCADO

C. DE L’AMISTAT                                                                                                    PÉREZ GALDÓS

C. DE LA TORRETA                                                                                                RAMÓN Y CAJAL

C. SAGRAT COR DE JESÚS                                                                                  TOMÁS NOABE

AV. ANTIC REGNE DE VALÈNCIA                                                                    TRAFALGAR

Algunes modificacions no són només de nom sinó que guarden relació amb l’evolució urbana. Així, entre altres modificacions, observem que la plaça de l’Església, era molt més reduïda que l’actual i es dividia en dos: la de la Vicaría i la de la Iglesia, pròpiament dita. Part de la plaça actual estava ocupada per edificacions al mig de les quals s’ubicava el Mercat; per això, l’actual carrer de la Cisterna es denominava carrer del Mercado.

La localització de l’antic Ajuntament, a l’actual plaça Valldecabres, li donava una especial significació a la placeta en la qual se situava la bàscula, que rebia el rellevant nom de plaça de la República. Els actuals carrers Azorín, Juan XXIII, Pío XII i Jaume Balmes tenien una única denominació: carrer de l’Acueducto, anomenat així perquè pel seu subsòl ja discorrien les aigües per a l’abastiment de la ciutat de València, procedents del dipòsit de l’actual carrer de Trafalgar.

L’AUTOR

Respecte a l’autoria d’aquests dos plànols, un cop identificada la signatura per Ángel Martínez Baldó (de VETGES TÚ) i Josep Mª Sancho (de la D.G. de Patrimoni, de la Conselleria de Cultura), podem concloure que són obra de l’arquitecte Eugenio López Aracil.

Nascut a València el 10 de novembre del 1876, López Aracil realitzà els estudis primaris a València i després, els cursos preparatoris a la Universitat de Barcelona, a on es va matricular a continuació en l’Escola d’Arquitectura en 1894. Va obtindre el títol professional l’11 de maig del 1902 i va exercir com arquitecte municipal de l’Ajuntament de València des de 1903 fins 1935, any de la seva mort.

Mª Pilar Núñez

ARQUITECTA MUNICIPAL

 Amb la col· laboració de Marina Mateu, traductora (texts)i Àngel Añón, delineant (gràfics)

EL MARC LEGAL

– Estatut Municipal, del 1924.

– Reglament d’obres, serveis i béns municipals, del 14 de juliol de 1924.

– Reglament sobre establiments incòmodes, insalubres i perillosos, del 17 de novembre de 1925.

– Reglament de Sanitat municipal, de 1925.

– Llei d’Eixample, de 1892 (inicialment, llei especial per a Madrid i Barcelona).

– Llei de Sanejament i Millora de Poblacions, de 1895.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Vicente Coll Ferrer. “Geografía, origen e historia de la muy leal y heroica villa de Quart de Poblet”. Quart de Poblet, juny de 1984.

Daniel Benito Goerlich. “La Arquitectura del Eclecticismo en Valencia”. Ajuntament de València. 1983.

Fitxa tècnica “Els plànols urbanístics de 1932” de la Arquitecta Municipal Mª Pilar Núñez, Abril de 2006

Article QPHP  (17 desembre 2013): “El dia que Quart va passar a ser l’Eixample de València“.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s