Infància evacuada: La colònia escolar de Villa Amparo i els xiquets de Madrid

Una setmana després de la inauguració de l’exposició de fotografies de la colònia Villa Amparo i per a tots aquells interessats en apropar-vos una mica més a un episodi poc conegut de la història de Quart, que ja tractàrem breument en novembre de 2012, us deixem ací un relat més detallat de la instal·lació de la colònia a Quart i el context històrico-polític que la genera.

evacuad madrid

L’origen de les colònies: l’evacuació de Madrid

Després del colp d’estat del 18 de juliol de 1936, la capital del govern de la República (Madrid) va ser el principal objectiu militar i des d’un primer moment van començar els bombardejos sobre la població civil. Una de les principals preocupacions del govern va passar a ser l’evacuació de les dones, els xiquets i els avis, per tal de allunyar-los el màxim possible del front de guerra. Aquestes evacuacions van començar a l’octubre de 1936, quan per decret de la Presidència del Govern es crea el Comitè de RefugiadosEl seu objectiu era preparar amb la màxima celeritat possible l’evacuació de la població civil de les zones en conflicte a altres regions més allunyades de l’escenari bèl·lic.

Es calcula que a finals de 1936, uns 100.000 xiquets i xiquetes havien eixit de Madrid en direcció a la costa mediterrània, on entre novembre de 1936 i octubre de 1937, la ciutat de València va ser seu del Govern de la República. A principis del 1937 l’agreujament del conflicte va fer que la Junta de Defensa de Madrid dictara l’obligatorietat de l’evacuació de la població civil, a excepció dels homes entre vint anys i quaranta-cinc anys que havien de quedar-se obligatòriament, tal i com recull el diari La Vanguardia del 12 de gener de 1937.

El diari Crónica del 4 d’abril de 1937 relata com va ser el trasllat d’aquests nens que fugien de Madrid i els primers dies a València, a partir d’un recull de les cartes que els xiquets enviaven als seus familiars a Madrid:

Cuando llegamos a Albacete nos dieron de cenar garbanzos, carne, jamón y longaniza. Por la mañana montamos en el tren, y en un pueblo nos dieron dos onzas de chocolate y muchas naranjas, que fuimos comiéndolas todo el camino. Llegamos a Valencia a eso de las tres de la tarde, y en una guardería muy bonita comimos sopa, patatas y huevos, y tocino frito. Luego nos llevaron a otra guardería, porque en la que estábamos no podíamos dormir todos, y aquí encontramos otros muchos niños de Madrid, que estuvieron muy cariñosos con nosotros, y tenemos muchos amigos, con los que jugamos con juguetes que nos han dejado en la guardería, que son preciosos, como no los habíamos visto. Para cenar nos dieron tortilla de patatas, y sopa y naranjas. Luego subimos a dormir. Yo he dormido toda la noche de un tirón. Nos levantamos, nos aseamos y hemos almorzado un trozo de pan de Viena, más grande que una barra de a real, lleno de huevo con tomate, y luego café con leche. Así, que estoy muy a gusto. Pero me acuerdo mucho de vosotros, que no podréis estar tan bien y no tendréis todo esto.

L’establiment d’una colònia escolar al pla de Quart

El gran nombre de nens que van eixir de Madrid i altres àrees va fer necessari doncs establir una organització sistemàtica de les colònies escolars a partir de la primavera de 1937. Es van dividir així les colònies en quatre categories: colònies en règim familiar, comunitats familiars d’educació, colònies de xiquets i xiquetes i colònies en règim col·lectiu. L’opció de colònies en règim familiar va ser la preferida, ja que permetia que els nens s’incorporaren en un ambient familiar d’acollida, dins de poblacions que els acollien com a uns fills més del poble. Va ser igualment la primera opció escollida pel Ministeri d’Instrucció Pública per acollir als nens refugiats, ja que no necessitava de l’adequació de locals específics per part del govern municipal, i a més a més inicialment eren de caràcter temporal amb l’esperança que els xiquets tornaren el més prompte possible amb els seus familiars.

L’allargament del conflicte va fer que el Govern de la República haguera de buscar altres solucions per donar acollida i educació a tots aquests xiquets, així a partir del gener del 1937 el govern de la República va crear el Sistema de Colònies per donar acollida i cobrir tant les necessitats educatives com sanitàries i higièniques dels menors. L’organització de les colònies va quedar reflectida en uns butlletins publicats pels mestres responsables, on es volia mostrar a l’opinió estrangera les bondats d’aquest programa i els avenços en els aspectes pedagògics.

Al pla de Quart es va decidir la instal·lació d’una d’aquestes colònies: la colònia escolar Villa Amparo. A partir de les actes d’una reunió del dia 11 de març de 1937 de l’equip organitzador la Delegación Central de Colonias, recollida en una publicació recent sobre les colònies escolars de Picanya (Escrivà, Maestre, 2011) tenim la primera notícia de la colònia: “Blanco [Francisco Blanco Mateos, responsable de la secció de Recepción y Tránsito de Niños de la Delegación Central de Colonias] propone que, “para activar lo de Picaña y no entretenerse con lo de la REVA, se trasladase allí Casimiro, el que está nombrado para Quart de Poblet. No queda esto aceptado porque Prieto [Dionisio Prieto Fernández, delegat de la Direcció General] afirma que es preferible siga en dicho pueblo gestionando para montar allí el otro grupo de colonias…”. A la relació de Colonias de Régimen Colectivo del Ministerio de Instrucción Pública fins a novembre de 1937, entre altres colònies i a més de la de Picanya, s’informa també de la colònia número 28 coneguda com Villa Amparo, situada a Quart de Poblet i dirigida per Gaspar Botello Quintas (Escrivà, Maestre, 2011, 128)

Es tractava d’un dels primers grans masos situats a la zona del secà de Quart, a uns cinc quilòmetres a l’oest del nucli urbà de Quart de Poblet, al nord de la carretera de Madrid. La casa era una masia de notables dimensions construïda a principis de segle XX i formada per un recinte principal amb una torre adossada al lateral esquerre i un espai de garatge al costat. A més a més disposava també d’un gran corral i una zona de vinya que ocupava tota la part posterior de la construcció. La masia va ser adquirida cap a 1909 pel militar i enginyer Julio Cervera Baviera, fundador de la primera Escuela Internacional por Correspondencia del territori espanyol l’any 1903. La masia va ser adaptada, per tant, per la docència i destinada als estudis d’engenyeria agrícola que ell mateix dirigia, segons la descripció dels seus plans d’estudis redactats en 1911: “Nuestra Institución ha adquirido una hermosa finca en las inmediaciones de Valencia y hermoso edificio [fa referència a Villa Amparo], con cien hanegadas de tierra, en donde, establecidos laboratorios de análisis y todos los aparatos modernos de experimentación, con una bonita instalación electromecánica, podrán los profesores y la Sección correspondiente dedicarse a toda clase de ensayos, y los alumnos que terminen sus estudios, y lo deseen, podrán practicar y estudiar sobre el terreno en los campos de experiencias y cultivos de la institución” (Cervera, 1911, 11).

La propietat de Villa Amparo va ser adquirida posteriorment per la empresa REVA, Regadios y Energia de Valencia. L’objectiu de la empresa era el desenvolupament d’indústries agrícoles i hidroelèctriques a la província de València, convertint antics terrenys de secà en regadiu. Per aquest fi es van comprar tot un seguit de propietats agrícoles del secà, especialment concentrades en la zona del Pla de Quart (municipis de Quart de Poblet, Aldaia, Riba-Roja del Túria, Torrent), entre les que es trobaria la de Villa Amparo o la casa d’Espí, a la partida de Perdiguer. Durant la Guerra Civil, la masia de Villa Amparo va ser expropiada i destinada a colònia escolar.

Malgrat tot, la idea inicial de la Delegació de Colònies era la d’instal·lar la colònia en una altra masia, anomenada Villa Teresita, tal i com consta en les actes municipals: “Se dio cuenta de la organización de una colonia escolar en Villa Teresita con la relación del mobiliario y demás utensilios que ha de suministrar este Consejo para 57 personas; acordándose que como el consejo no tiene noticia oficial no ha autorizado esta colonia, ni se ha solicitado en forma reglamentaria, no contestar lo solicitado”. La masia de Villa Teresita era un altre dels grans masos del secà de Quart que van ser expropiats a l’inici de la guerra. La no resposta del consell municipal faria que la Delegació buscara una altra ubicació i s’optara per la de Villa Amparo, que ja havia estat habilitada per centre escolar anteriorment: “Se dio cuenta de un oficio de la Delegación de Colonias del Ministerio de Instrucción Pública, interesando, se comuniquen los locales que se dispongan en esta población y puedan ser ofrecidos con destino a organizar el mayor número posible de Colonias para niños evacuados; acordándose comentarlo en sentido de que no existe ningún local que pueda ser destinado al fin propuesto, pues la finca denominada Villa Amparo ya se encuentra habilitada para ello”. A partir d’aquestes actes de sessions sabem que la colònia va ser inaugurada a finals de març de 1937. Les condicions de la instal·lació del nou centre eren ideals per habilitar una colònia, ja que es disposava d’una bona comunicació terrestre, de zones enjardinades, de serveis sanitaris i d’aigua potable gràcies als treballs fets per la REVA i anteriorment per l’escola de Julio Cervera. A més a més es disposava de zona de granja, horts i un ampli camp de vinyes on els alumnes podien realitzar treballs manuals i físics.

Durant el seu període de funcionament la colònia va ser visitada vàries vegades per Justa Freire, visitadora i inspectora de les colònies per part del Ministeri d’Instrucció Pública. En una d’aquestes visites, datada del dia 5 de febrer de 1938 recollida als seus diaris ens diu:  «Día 5 sábado. Por la mañana con la señorita que viene por el Magisterio a Cuart de Poblet. Encuentro más desorden y polvo que otras veces (…) El responsable no está y el ambiente empeora. Trabajo con el grupo de niños pequeños un gran rato y mira la señorita que está allí viendo la colonia. Llegan los laboristas ingleses que presenciaron la sesión de Cortes y vemos la colonia».

La vida a la colònia

Una de les consignes era la d’establir un horari i una rutina molt marcada, a la que els alumnes s’havien d’acostumar. El menú era ajustat de manera setmanal basant-se en productes frescos i els més saludables possible. Els treballs i les classes s’organitzaven de manera col·lectiva, fomentant la cooperació, convivència i solidaritat entre els nens. Es recomanava a més que els alumnes crearen un diari de la colònia, on s’explicarien els treballs i les activitats  diàries.

Sobre la vida en la colònia de Quart, els millors documents de què disposem són les fotografies i els dibuixos realitzats pels nens i nenes, i que avui es conserven a la Biblioteca Nacional de España, la Tamiment Library & Robert F. Wagner Labor Archives de Nova York i la Mandeville Special Collections Library de la University of California-San Diego. Són imatges amb les que el Govern de la República pretenia mostrar als familiars dels nens, però sobretot a la resta del món, la vida diària de les colònies, amb l’objectiu d’aconseguir recursos econòmics per mantenir-les.

Les colònies eren concebudes com a casa d’educació i família eventual. La finalitat era una obra d’educació total, on s’exigia neteja, ordre, respecte mutu, laboriositat i adequació a les situacions d’austeritat que exigia la conjuntura bèl·lica. Entre els coneixements que es potenciaven destaquen el llenguatge parlat, escrit, dibuixat, manual i sensorial que es treballaven en diverses assignatures escolars: escriptura, lectura, conversa, cant, música, exercicis físics i el dibuix.

La vida de la colònia Villa Amparo va ser relativament curta. En la relació de colònies de la Delegación Regional de la Infancia Evacuada de Valencia datada d’octubre de 1938, entre les 158 colònies d’Alacant i València recollides, no es fa esment de la colònia de Quart. En canvi, s’esmenta, que la colònia de Quart es va traslladar a Alcoi, a la colònia número 9, coneguda com Baradello Chelat (Escrivà, Maestre, 2011, 138-139). A ella es va traslladar el seu responsable, Gaspar Botello Quintas, amb tots el nens, que segons l’esmentada relació eren un total de 43. La por a un possible atac directe a València durant l’any 1938 va fer que aquestes colonies s’hagueren de desplaçar cap al sud, per allunyar-los més encara del front de guerra.

BIBLIOGRAFIA

A. Moreno; P. Olmos (2014): Quart de Poblet 1936-1939. Un poble de la rereguarda. [treball d’investigació inèdit]

A. Moreno; P. Olmos (2014):  Exposició “La Colònia Escolar Villa Amparo” a Quart de Poblet.  Revista La Linde (4 maig 2014), secció Entre Linde y Linde.

C. Escrivà; R. Maestre (2011): De las negras bombas a las doradas naranjas. Colonias escolares 1936-1939. Eixam Edicions, València.

C. Escrivà; R. Maestre (2011): Els Horts Solidaris. Les colonies escolars de Picanya 1937-1939. Ajuntament de Picanya, Picanya.

J. Cervera (1911): Las escuelas por correspondencia en España y en el extranjero. Valencia.

Anuncis

One response to “Infància evacuada: La colònia escolar de Villa Amparo i els xiquets de Madrid

  1. Retroenllaç: Històries de la guerra: la vida a la colònia escolar de Villa Amparo | quart de poblet: història i patrimoni·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s