El mil·liari de Quart

Les pedres mil·liars eren col·lumnes cilíndriques d’entre 50 i 80 cm de diàmetre i altes (2-4 metres d’altura), que es col.locaven a la vora de les vies romanes públiques i veïnals. Eren fites que marcaven cadascuna de les milles de la via o calçada romana. Una milla romana (Mille passuum en llatí) són uns 1.000 passos, és a dir, uns 1.481,50 metres. Normalment els mil·liaris tenien inscripcions que marcaven qui fou l’emperador que ordenà la construcció o renovació de la via, la distància a les ciutats pròximes i d’altra informació per al viatger (encreuaments, fronteres, etc.).

Ja hem tractat en altres articles com l’origen, al menys toponímic del nostre poble, es vincula a l’existència d’un mil·liari que marcaria la quarta milla romana des de la colònia romana de Valentia. Però…

Des de quan existiria aquesta calçada romana que passava per Quart i que marcava el quart mil·liari?

La ciutat romana de Valentia és una fundació romana que es remunta a l’any 138 a.C. De manera que la via romana va aparèixer sense cap mena de dubte a partir d’aquesta data. Amb la fundació de Valentia, la major part de la nostra comarca passà a formar part del territori assignat per Roma a eixa nova colònia (a excepció dels termes de El Puig i Puçol que serien part de la Saguntum romana; Corell, 1997, 37) així que la gestió i articulació de tot eixe espai dependria de la ciutat.

El traçat d’aquesta via es pot rastrejar a partir de les troballes arqueològiques que s’han produït i de les excavacions que s’han realitzat a València (Bonet et alii, 2003). Segons el professor A. Ledo (2012, 211-ss.), aquesta calçada s’iniciaria en la porta oest de la ciutat (ubicada aproximadament en l’actual Carrer Cavallers/Plaça de Manises) i recorreria el carrer Cavallers donant continuïtat al decumanus maximus, eix principal de la planificació urbanística romana amb orientació Est-Oest. La via continuaria pels carrers de Quart, de Sant Josep de Muntanya i  de Castan Tobeñas fins arribar a la Creu de Mislata que marcaria les dues milles romanes. Un cop en Mislata, el traçat continuaria pel carrer València, el carrer Major i el de Sant Antoni per entrar al terme municipal de Quart per la partida de L’Alitrà.

Segons Cento Sancho, aquesta partida ocupava la franja de terra situada entre el riu i el camí de València, a l’est del nucli urbà; i suposava l’entrada al poble des de Valencia. Ja a principi del s. XX estava completament urbanitzada en una línia de cases de diversos estils (Vil·la Hermosa, el Moli de S. Miquel, les Casetes, etc. Sembla versemblant que el traçat de l’antiga calçada romana haja quedat fossilitzat en el tradicional Camí de València, que discorre pel carrer Antic Regne de València/Joanot Martorell/Trafalgar/Avinguda de Madrid i que continua el seu recorregut en direcció a Xiva i a l’interior de la província i de la península. El professor Ledo proposa que la via podria discorre per l’antiga Masia de L’Oliveral, la Rambla del Poio i Les Basses, zona on sabem de l’existència de jaciments romans.

Mapa vies romanes al territori valencià (Font: p.152 Romans i Visigots a Terres Valencianes)

Mapa vies romanes al territori valencià (Font: p.152 Romans i Visigots a Terres Valencianes)

Ara bé, la gran pregunta seria si l’existència d’un mil·liari comporta la presència d’un lloc hàbitat i per tant l’existència d’un poble?

Sens dubte, els romans al igual que altres molts pobles i grups humans durant els diferents períodes històrics posteriors i anteriors varen transitar per les terres que avui formen el nostre terme municipal, encara que no sempre podem vincular eixes activitats amb la existència de llocs d’hàbitat o assentaments permanents.

Normalment en època romana el traçat de les vies comportava alhora l’existència d’estacions al llarg del seu recorregut per major comoditat dels viatgers, com les conegudes com mutatio (lloc on descansar i donar servei als animals, reparar els vehicles, etc.)  i  mansio (llocs on passar la nit). Encara que l’escassa distància del nostre poble a la veïna ciutat de València pot suposar una evidència de que un nucli poblat no fóra desenvolupat al menys a començament del període romà. Cal recordar que a data d’avui no hi ha restes de cronologia romana documentats en context arqueològic a Quart.

MIL·LIARI COMMEMORATIU A QUART

Recentment, mentre esperem nous descobriments i intervencions arqueològiques al nostre poble que puguen aportar més llum sobre el passat romà de Quart, la ciutadania ha iniciat algunes accions a les xarxes socials per obrir un debat i reivindicar el mil·liari com a icona de Quart. Així, al grup de facebook “Quart i la seua gent” des de l’últim trimestre del 2013 alguns quarters/quarteres han proposat com a iniciativa la col·locació d’un marcador/mil·liari en commemoració del origen toponímic del nostre poble, i en març de 2014 s’ha creat el grup “Pro Quart Miliarium”. Però…

Quina seria la seua ubicació més adient?

Potser el punt concret que marca les 4 milles seria ideal però a data d’avui potser eixe siga un indret dificultós. Caldria reconstruir el traçat de la via romana per fer el càlcul o simplement buscar un lloc del poble que puga acollir aquest tipus de momunent commemoratiu?

Si prenem com a punt de referència l’encreuament del cardo i el decumanus de Valentia a la plaça de l’Almoina, la projecció del traçat fins arribar als 5926 metres que marcaria la quarta pedra mil.liar seguint el traçat antic del camí de València entre Mislata i Quart, dóna un punt situat aproximadament a l’alçada del número 2 del carrer Antic Regne de València; és a dir, poc abans de la plaça de Valldecabres.

Però independentment d’on es col·loque i quines característiques tinga la rèplica, allò important d’aquesta iniciativa és que evidencia com el patrimoni i la història local són una reivindicació actual i important per a la ciutadania. Una mostra més de que les persones i no només les institucions i administracions som responsables del patrimoni i de la història. Des de Quart de Poblet Història i Patrimoni felicitem als organitzadors d’aquesta iniciativa i esperem amb optimisme que fructifique en breu.

Referències:

Acte de Presentació iniciativa Pro Quart Miliarium

WikiQuart

Ferran Arasa; Vicenç M. Rosselló (1995): Les vies romanes del territori valencià. València.

Helena Bonet; R. Albiach; M. Gozalbes (eds.) (2003): Romans i visigots a les terres valencianes. Servei d’Investigació Prehistòrica. València.

Pedro Gascón (juliol 2013): Quart i la Pedra del Camí.

Antonio Ledo (2012): “Historia antigua de Quart de Poblet” en Hermosilla, Jorge (dir.) (2012) Quart de Poblet. Historia, Arte y Geografía.

Antonio Ledo; E. Dies; J.L. Jiménez; M. Requena (2007): “Protohistoria y Edad Antigua”, en J. Hermosilla (dir.), Historia de Buñol, Valencia, 129-172.
 
 
Anuncis

One response to “El mil·liari de Quart

  1. Retroenllaç: LA FESTA DEL MIL.LIARI DE QUART: 21 de juny 2015 | quart de poblet: història i patrimoni·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s