XIQUET DE QUART: un mite de la pilota valenciana

En aquest article convidat recuperem de la mà de David Sarasol la figura de Xiquet de Quart.

Albert Arnal Navarro, nascut a Serra en 1913, però quarter de cor, de ahí el seu malnom “QUART” o “XIQUET DE QUART”, va ser la gran figura de la pilota valenciana (escala i corda) en la dècada de 1930 i es va disputar la supremacia amb Xiquet de Llanera i Juliet d’Alginet. Tot un mite de la pilota valencia, a qui des de ja fa molt anys, Quart de Poblet homenatjea en el trofeu de pilota que porta el seu nom.

Xiquet de Quart pilota valenciana Quart de Poblet

Juliet i Xiquet de Quart. Foto: Museu de la Pilota

El Xiquet de Quart

No vaig a descobrir res nou parlant del Xiquet de Quart. Tots els aficcionats a la pilota valenciana han escoltat, alguna vegada, parlar d’aquest personatge dins d’aquest món.

Quan al Museu de la Pilota faig les explicacions a les visites guiades, sempre dic que el Xiquet de Quart va ser la primera gran figura reconeguda com a tal.

Alberto Arnal Navarro, Xiquet de Quart, naix a Serra el 31 de gener de 1913 i, com diu la fitxa federativa de l’any 1940 que es conservava al trinquet Pelayo de València i que actualment es troba al museu, vivia a la Plaça Valldecabres,13 de Quart.

Com molts altres de la seua època, se’l conegué com Xiquet, encara que era un home gran, era habitual dir-se així al començament. Rebien el nom de Xiquet i el del poble d’on venien. Encara que després si li va continuar diguent Xiquet.

Va marcar tota una època durant les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX. Va arribar després de jugadors com el Faixero de Gandia o el Lloco de Burjassot i abans que altres com Juliet d’Alginet. Va ser coetani de Ferrer de Benaguasil, davant del qual va tindre una gran competència.

Entre les dades que apareixen als diaris, els comentaris dels jugadors de l’època com Rovellet o Juliet, el llibre El Trinquet de Llorenç Millo, publicat el 1976 i, sobretot, el llibre El Trinquet de Manises i el Xiquet de Quart, editat per l’Ajuntament de Manises i escrit pel seu gendre i la seua neta, s’ha pogut anar creant el que seria una xicoteta biografia d’un dels més grans jugadors de pilota valenciana que ha tingut aquesta terra.

Els seus inicis són al frontó del Casino de Quart, per a després passar a jugar al carrer, abans d’acabar als trinquets on, com no, va donar molts dies de glòria a un esport necessitat de grans jugadors. Tot i que es va donar a conéixer als trinquets el 1927 , és l’any 1929 quan passa a ser professional, o siga, guanyar-se la vida jugant a pilota.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Era un jugador d’extraordinàries facultats físiques, tota una enciclopèdia, molt corpulent, tenint en compte que no existia la preparació que actualment tenen els jugadors, destacant la seua potència i la velocitat que li imprimia a la pilota. Destrossava les mans dels contraris i els obligava molt, enviant la pilota a l’escala des del rest. Un dels seus entrenaments preferits era anar correguent cap enrere desde Quart a Manises. Per aquella època les pilotes pesaven 32/33 grams, i era prou normal que la tirara dalt de les galeries amb facilitat. Jugador tècnic i de dau violent i difícil de respondre. Sobretot, destacava l’esquerra per dalt tallant corda, un dels colps que millor executava. Tenia una concepció del joc que no poseia ningú, gran inteligència, així com una classe inigualable. Era combatiu i solia emprar tàctiques de joc per derrotar els rivals.

En definitiva, era un mestre amb una enciclopedia que desplegava cada vegada que entrava a jugar a un trinquet.

Era un jugador que sempre anava amb faixa blava, encara què el roig és el color de la figura, ell preferia el blau per raons personals i era com anava.

Com qualsevol figura d’aquest esport, va sofrir restriccions al seu joc. Se li va prohibir fer el dau per tal d’igualar les partides, tenint que fer-lo el seu company. Era habitual vore’l junt a Ambrosio o el Lloco davant trios potents com el de Llíria I, Mora II i Micalet de Paterna. Sols l’edat el va derrotar. S’anunciava a tots els trinquets, ja que era una gran atracció poder vore’l jugar.

Company i esportista exquisit, no s’alterava a la canxa, ni s’enfadava amb ningú. En el pla personal era callat, seriós, respectuós, educat i correcte, qualitats que també destacaven al trinquet i que solen recordar aquells que coincidiren amb ell. Però, sobre tot ho era amb l’aficcionat, al que li mostrava gran respecte. Amic del Príncipe Gitano, va arribar a fer corregudes de vaquetes, cantar i ballar i, fins i tot, fer d’actor.

La pèrdua d’un fill en tràgiques circumstàncies el van transtornar humanement. Va passar a ser un home trist que dins del trinquet gaudia, però, intentava oblidar les penes fora del trinquet, desgastant la seua salut.

Figura fins a finals dels anys 40 del segle XX quan apareix Juliet d’Alginet, qui no va tindre rival. Existeix una anécdota de l’any 1949, quan Quart tenia 36 anys i Rovellet 17, on s’enfronten mà a mà al trinquet Pelayo de València i, després de deixar-lo anar-se’n en el marcador fins arribar al 50-20, va començar a jugar, pegant-li de valent a la pilota, fins guanyar-li.

Ens va deixar a Quart el 1966. Se li va retre un homenatge a Pelayo el 1984 després de les gestions del gran Paco Cabanes “el Genovés”. Va rebre la medalla d’or de la Federació el 1991.

Per acabar, contarem algunes anècdotes. Al museu de la pilota guardem l’ultim pantaló que li va pertànyer, així com els dos guants i la carta que es posava entre el palmell de la mà i el mateix guant, on, una vegada doblegada, posava una fulleta d’afaitar. Açò ens ho van fer arribar les seues filles. També guardem la fitxa federativa de l’any 1940 que hi havia al Pelayo. Una altra cosa que tenim a Genovés és la seua signatura en bronze que forma part d’un dels monuments dedicat a la pilota que hi ha al poble. I, per a nosaltres, com a recopiladors de cultura, les fotografies són una de les coses que més dades ens aporta. El Xiquet de Quart, quan es feia fotografiar al trinquet, cosa poc habitual a l’època, manava fer deu còpies i, gràcies a això, ens han arribat algunes als nostres arxius.

xiquetQuart

 I per acabar, cal recordar que el Xiquet de Quart ha sigut, i així es recordat al món de la pilota, una de les figures més grans que ha donat el nostre esport.

DAVID SARASOL MOSCARDÓ

Director Museu de la Pilota. Genovés

 Bibliografía

Llorenç Millo (1976): El trinquet. Ed. Prometeo.

Fco. Javier Pérez Saiz i Paula Pérez Arnal (2008): El trinquet de Manises i el xiquet de Quart. Ajuntament de Manises.

Anuncis

One response to “XIQUET DE QUART: un mite de la pilota valenciana

  1. Retroenllaç: Hemeroteca: Quart fue noticia… | quart de poblet: història i patrimoni·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s