QUARTUM: Els romans al terme de Quart

Quartum: Els romans a Quart...

El passat de Quart de Poblet a la prehistòria i la protohistòria ofereix un buit d’informació sobre els processos d’ocupació i les comunitats que hi podien habitar. Es coneixen, no obstant, jaciments de la prehistòria recent i la protohistòria a pobles veïns com Paterna o Torrent. Però actualment no hi ha al terme municipal de Quart de Poblet cap jaciment d’aquestes cronologies tan antigues.

Alguns historiadors locals han proposat un origen preromà de Quart vinculat tant a la colonització fenícia com grega, als ibers o als cartaginesos. No obstant, aquestes propostes són, almenys ara per ara, hipòtesis inverificables donada la inexistència de dades arqueològiques i la incertesa de les fonts a les quals fan referència. Especialment problemàtica és la referència a Euriclidión, que encara es manté a la web de l’ajuntament i al qual ja citava Coll Ferrer (1987), perquè resulta ser un personatge inexistent. No obstant, podem dir que tant ell com altres referències històriques romanen en l’imaginari col·lectiu com a “llegendes locals” sense confirmació científica.

L’inici, tradicionalment proposat per a l’ocupació a Quart, ens trasllada al món romà, principalment per l’etimologia del topònim Quart-Quartum, vinculat a l’existència d’una via romana que comunicava Valentia amb l’interior peninsular. Tanmateix, però, tampoc tenim constància de restes arqueològiques d’aquesta cronologia al nucli urbà del poble.

Quartum fa referència al mil·liari que marcaria les 4 milles que separaven aquest lloc de la ciutat romana de Valentia (Poblet s’adquireix al topònim municipal al segle XIII per referència al monestir cistercenc català). Un mil·liari era un columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre eixe lloc concret i la ciutat més propera, a semblança dels punts kilomètrics de les carreteres actuals.

S’especula també amb la cronologia romana del pont vell que hi ha al riu Túria. No obstant, aquesta datació és de difícil corroboració, ja que les vingudes del riu i l’estat de conservació de la seua cimentació no permeten en l’actualitat una anàlisi detallada. Caldria dir, no obstant, que siga o no el pont romà, és més que probable que en eixe punt el riu formara, a l’antiguitat, un gual amb aigües més tranquil·les que permeteren travessar-lo més fàcilment, com ja apunta Cento Sancho (2009, 115) i com deixa entreveure Carme Sanchis (1993, 84).

Però, veritablement, què ens diuen les dades arqueològics sobre el passat i l’origen de Quart?

A l’actualitat, l’únic jaciment arqueològic catalogat a la base de dades patrimonials de la Conselleria al terme de Quart de Poblet, és la vil·la romana de Les Basses, de cronologia baix imperial (segles III-IV dC). Es localitza al marge esquerre del barranc de Xiva i on s’han documentat restes de ceràmica romana comuna i terra sigil·lata. No obstant, poc més podem aportar doncs es tracta d’un jaciment en superfície, l’estat de conservació del qual és nefast3.

A les immediacions de Les Basses, i formant part d’un conjunt més ampli, es troben altres vil·les romanes, que pertanyen als actuals termes municipals d’Aldaia, Alaquàs i Torrent (cal tenir present que aquestes delimitacions administratives no tenen cap valor a l’antiguitat, i que aquest conjunt de jaciments formarien un paisatge arqueològic comú). Parlem de La Punja (Aldaia), jaciment localitzat a la partida de Mas del Jutge que s’ha identificat com vil·la rústica. Les restes documentades en superfície són ceràmica romana comuna, sigil·lata hispànica, dolia (tinalles de grans dimensions) i fragments d’opus signinum i reticulatum.

També coneixem L’Ereta dels Moros (Aldaia), molt pròxima al jaciment anterior, on s’hi documentaren restes d’estructures construïdes i material romà en superfície: sigil·lates, ceràmica comuna o dolia, que permeten una adscripció cronològica alt imperial (segles I-II dC). Destaca en aquest jaciment el descobriment al segle XIX d’una escultura de marbre blanc de Bacus, déu romà del vi, que s’ha datat al segle II d.C. L’escultura representa al jove déu Bacus sostenint un kantharos a la mà dreta, el vi de la qual cau a la boca de la pantera asseguda als seus peus. A la seva mà esquerra empunyava el tirs: un bastó ple de grops (símbol del cep) guarnit d’heura i fulles de parra. L’escultura està dipositada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid i existeix una rèplica al Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València (Aranegui 2005).

A data d’avui, les úniques restes de cultura material romana amb les que comptema Quart, són alguns fragments (que ja hem tractat en altres articles) dels quals desconeixem la seua procedència i que estan dipositats a la Casa de la Cultura.

Pel que respecta a les escasses intervencions d’arqueologia de salvament que s’han efectuat al poble, hem de dir que, a data d’avui, no hi ha ni materials ni estructures, documentades en contextos estratigràfics, que siguen anteriors al període àrab. Tanmateix, també és cert que la majoria d’aquestes excavacions s’ha reduït a seguiments o sondejos puntuals; no havent-se excavat cap solar en extensió. Desconeixem, per tant, si en el nucli urbà de Quart hi pogueren romandre restes corresponents a l’època romana, que haurien d’estar associades indubtablement a la via romana. Esperem que futures intervencions arqueològiques, tant al centre del poble com al seu terme municipal ens permeten donar més llum a aquest període al qual debem el nom del nostre poble.

 BIBLIOGRAFIA
Aranegui Gascó, C. (2005): El Baco de Aldaia. Antigua: Historia y Arqueología de las civilizaciones.
Hermosilla, Jorge (dir.) (2012) Quart de Poblet. Historia, Arte y Geografía. Parte II: Historia de Quart. Facultat Geografia i Història, Universitat de València. València, pp. 181-231.
Sanchis Deusa, C. (1993): El ponts valencians antics. Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports. València.
Sancho Pastor, C. (2009): Diccionari Toponímic de Quart de Poblet. Ajuntament de Quart de Poblet. 
Sancho Pastor, C.: Documentació sobre Quart de Poblet. 
 
NOTES
3 Al llibre editat per Hermosilla (2012) es diu a la pàgina 200 que el jaciment de Les Basses va ser destruït en la construcció de les pistes de l’aeroport de Manises, però aquesta informació i la localització que es presuposa és incorrecta.
Anuncis

3 responses to “QUARTUM: Els romans al terme de Quart

  1. hey meine Liebe! auch wenn ich mich immer noch net so mit dem Motiv anfreunden kann ist die Karte doch einfach mal wieder klsesa!lgTanja

  2. Retroenllaç: LA FESTA DEL MIL.LIARI DE QUART: 21 de juny 2015 | quart de poblet: història i patrimoni·

  3. Retroenllaç: El mil·liari de Quart | quart de poblet: història i patrimoni·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s