El dia que Quart va passar a ser l’Eixample de València

Tal dia com hui de fa 84 anys, el 17 de desembre de 1929, durant la Dictadura de Primo de Rivera, el rei Alfonso XIII va acordar per Reial Decret l’agregació del municipi de Quart de Poblet, juntament amb altres pobles, a l’Ajuntament de València. L’origen d’aquest decret va ser la moció acceptada a la sessió del 3 de desembre de 1929 a l’Ajuntament de València, dirigit en aquell moment pel Marqués de Sotelo, per la qual s’acordava “la instrucción del expediente de anexión a la capital de los municipios de Sedaví, Alfafar, Benetuser, Paiporta, Chiribella, Mislata, Cuart de Poblet, Paterna, Burjasot, Godella, Bonrepós y Mirambell, Tabernes Blanques y Alboraya”, de manera que els municipis passaven a dependre de la capital, però se’ls permetia seguir funcionant com entitats locals menors (el que es coneix tradicionalment com pedania). En el diari La Voz del 4 de gener de 1929 es recull l’acord municipal segons el qual “La designación de esos pueblos no se ha hecho caprichosamente sino mirando a los comprendidos a una distancia de cuatro kilómetros, a partir del camino de Tránsito, cinturón de la ciudad propiamente dicha“. L’objectiu de l’Ajuntament de València era la unificació de serveis com enllumenat, higiene o sanejament carreteres, i s’avançava ja uns quants anys l’expansió urbanística de la capital “la edificación en la huerta tiende a aumentar constantemente y la abundancia de vehículos de rápida tracción acorta de una manera extraordinaria lo que antaño pudiera pasar por largas distancias“. Aquest procés, equiparable al d’altres grans ciutats com Barcelona, havia començat ja a finals del segle XIX amb una forta política expansiva de València i l’adhesió dels municipis de Patraix (1870), Benimàmet (1882), el Grau i el Cabanyal (1897) i Benifaraig (1900).

La situació de crisi econòmica provocada per la crisi mundial de 1929 i la incapacitat de la economia espanyola de fer front a aquesta situació estava al rerefons d’aquesta mesura, l’objectiu de la qual era una concentració de l’administració i la reducció del poder local. En un primer moment l’Ajuntament de València va informar del canvi als ajuntaments interessats que van rebutjar completament la proposta. Entre els pobles contraris es va crear una comissió gestora per impedir l’annexió, dirigida per Salvador Vila Vilar, per aquestes dates president a Quart de la Unión Patriótica. Aquesta comissió recollia les inquietuds dels habitants de Quart, contraris majoritàriament a l’annexió i es va batallar amb procediments legals per tal d’aconseguir anular l’ordre (Coll Ferrer, 1984, 197).

En qualsevol cas, la tramitació de la moció va seguir el seu camí amb el vist-i-plau de la Diputació de València i la posterior acceptació del Consell de Ministres, amb les condicions acordades pel Cap i Casal d’atorgar una certa autonomia als pobles, com entitats locals menors. La resolució del Consell de Ministres es va traduir en una proposta de Decret-Llei que el Ministerio de Gobernación, dirigit per Severiano Martínez Anido, va adreçar al rei Alfonso XIII, qui va disposar la seua agregació al Municipi de València en un Reial Decret-Llei pel qual era d’obligada ordre la seua adhesió a partir d’aquell moment. S’establien unes clàusules per fer transitori el procés per les quals es fixava que durant un termini de deu anys els comerciants i industrials locals no havien d’adsciure’s a la contribució de la capital, i l’Ajuntament de València es faria càrrec dels deutes de l’Estat amb els antics ajuntaments. Quart de Poblet passaria a ser des del dia 17 de desembre de 1929 una entitat local menor, amb una administració pròpia seguint les normes del Reglamento sobre población y términos municipales de 2 de julio de 1924. D’aquesta manera, la figura de l’alcalde desapareixeria i seria substituït per una Junta vecinal o parroquial depenent de l’alcaldia de València.

Afortunadament i com tots sabem, tot i ser un Reial Decret la moció no va arribar a prosperar mai. El 28 de gener de 1930 dimiteix Miguel Primo de Rivera i s’obre un nou procés amb la “dictablanda” del general Berenguer, en un intent de retorn a la normalitat constitucional anterior al 1923. El dia 1 de març de 1930, Salvador Vila Vilar és triat alcalde per la nova governació provincial, i fruit de les seues pressions com a president de la comissió gestora aconsegueix fer enrere el nou govern. En el discurs de presa de possessió com alcalde, Salvador Vila deixa clar les voluntats del poble de Quart “[…] me disteis alientos (en referència als veïns de Quart) para la lucha áspera y desigual que tuve que sostener con un poder excepcional y esta lucha sostenida y afortunadamente bien ordenada, ha permitido que al advenimiento del actual Gobierno fuésemos todavía pueblo, y que hoy podamos hablar de constitución del Ayuntamiento, porque subsiste el municipio […]” (font: Fons Sancho Sanmartín).

Les pressions polítiques de Salvador Vila es van veure, per tant, reflectides en un nou Reial Decret de 12 d’abril de 1930 deixava sense efecte l’anterior normativa i s’anul·lava, per tant, l’adhesió. La raó esgrimida pel govern van ser les dificultats en portar a la pràctica l’annexió, que va portar a l’Ajuntament de València a desistir-hi en una sessió extraordinària celebrada el 4 d’abril de 1930.

Plan General Valencia y su cintura 1946. Ajuntament de València.

Plan General Valencia y su cintura 1946. Font: Ajuntament de València.

Tot i que el projecte no va tirar endavant afortunadament, en certa manera va posar les bases de la futura expansió urbana de València reflectida en el Plan General de Ordenación Urbana de Valencia y su Cintura, aprovat el 18 de desembre de 1946, que va consistir en el primer pla metropolità de València amb un model administratiu centralista, definint els principals traçats de circulació i els eixos del futur desenvolupament urbà.

Referències

Coll Ferrer, V., Geografia, origen e historia de la muy leal y Heróica Villa de Quart de Poblet, Ajuntament de Quart de Poblet, 1984.

Gaceta de Madrid, núm. 353, 19 de desembre de 1929, pàg. 1767-1768

Gaceta de Madrid, núm. 105, 15 d’abril de 1930, pàg. 351

Hemeroteca La Vanguardia, 8 de febrer de 1930, pàg. 22

La Voz, 4 de gener de 1929, pàg. 6

Manifest. Al pueblo de Cuart. Salvador Vila Vilar. 1930.  Fons Sancho Sanmartín

Germán Valentín Gamazo et al.: Plan de Ordenación de Valencia y su cintura. 1946

Anuncis

3 responses to “El dia que Quart va passar a ser l’Eixample de València

  1. Retroenllaç: L’URBANISME DE QUART ALS ANYS 30 | quart de poblet: història i patrimoni·

  2. Fantástico trabajo, como siempre… Enhorabuena, porque sois capaces de no quedaros en la anécdota y a partir de ella nos explicais mucho más. Gracias.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s