ENTRE TOTS I TOTES ANEM FENT…

La cultura i el coneixement prenen tot el seu sentit quan les idees, creacions i propostes flueixen dinàmicament entre les persones. Quan la cultura es redueix a la intel·lectualitat i no es difon entre la ciutadania, estem creant una marca d’estatus, estem utilitzant-la com a representant elitista d’un cercle d’elegits que per raons d’ètnia, llengua, parentesc o classe social defensen com a seua una cosa que la construïm i la fem nostra entre tots i totes.

El temps, que marca la història, ha fet de Quart un poble on el creixement urbanístic i socio-econòmic va poc a poc soterrant l’ànima de l’esperit local i tradicional d’una localitat, on abans de 1940 no hi vivien més de 4000 persones. En eixe temps, les relacions socials, personals i la vida al poble duia un altre ritme, i les xarxes entre les persones eren més estretes i directes: la identitat com a poble prenia forma en els actes quotidians, les festes locals i les relacions de parentesc entre famílies. Sens dubte, els millors narradors de les històries són les persones que les han viscut. De manera que quan desapareguen les generacions dels quarters i quarteres que varen nàixer a la primera meitat del segle XX perdrem el vincle directe amb les històries, sentiments i experiències autènticament nostres i típics del que anomenem societat tradicional i la saviesa popular.

Avui és comú que gent del poble, especialment les generacions més joves, no coneguen els detalls de la història local. Passegen pel nucli històric, pel carrer Rossinyol fins la plaça de l’Església, per la plaça del Dau o per la porta del Molí sense ser conscients que els seus passos marquen un itinerari que ja té segles de vida.

Al nostre poble, no obstant, sempre s’ha defensat i reivindicat la cultura i el patrimoni local tant en l’àmbit de les associacions/col·lectius com a nivell individual. De referència són algunes persones i treballs que són ja clàssics per als quarters i quarteres: A. Griñó, Coll Ferrer, C. Sancho, P. Gascón i d’altres persones i col·lectius que, alguns ja fa anys com el Mussol i altres recentment, continuen aportant coses (vore nota al final del text). Entre tots i totes anem fent…

Ninguna persona o institució té la patent del coneixement, de la història i de la tradició, i seria agosarat i il·legítim pensar que és així. Les polítiques i accions culturals en l’actualitat han d’estar orientades més que mai a la difusió i la compartició d’idees i propostes, ja que són unes eines essencials a l’hora de crear identitat i construir llaços que generen civisme i comunitat.

Avui les noves tecnologies ens permeten experimentar nous espais de creació i divulgació. La ciència i el coneixement tenen el seu cor a la diversitat d’opinions, de treballs i de plantejaments. De fet, únicament així té sentit la recerca. La innovació, la heterogeneitat de punts de vista, de persones que pensen, creen i escriuen és l’aliment bàsic per generar coneixement de qualitat i per produir coneixement i cultura. Açò no vol dir que els precedents o els plantejaments previs s’hagen de rebutjar o ignorar sinó al contrari, només tenint present i respectant allò que s’ha fet i conegut, podrem aportar i millorar les propostes.

Cal generar cultura però s’ha d’explicar a la gent el com, el quan i el per què. Difondre suposa oferir la información a la gent i a més a més compartir els detalls que han fet possible el treball, per tal de donar a la gent la possibilitat de deconstruir per ells mateixos eixe viatge i arribar a l’origen, a la font original de la informació. La cultura sap millor quan no s’aprèn com a lliçó magistral sinó quan és una experiència i una creació que et permet descobrir i aportar coses tu mateix.

Les relacions socials, culturals i la convivència cada vegada prenen matisos més unificadors i globalitzadors, és la lògica imperant al món occidental contemporani. De manera que una via per recuperar part del que som i hem sigut és fomentar, dignificar i posar en valor la nostra història i el nostre patrimoni com a símbol de la nostra cultura i del nostre poble. Per a fer-ho, des de QPHP pensem que la millor manera és valorar totes les alternatives, respectar i promocionar els plantejaments de totes les persones interessades ja siguen amateurs o reconeguts erudits locals. Entre tots és més fàcil anar endavant amb les nostres reivindicacions, que en el cas de QPHP no són altres que la defensa, la difusió i la posada en valor de la nostra història com a poble i del nostre patrimoni com a millor herència i representant del que hem sigut, som i serem.

Nota: podeu consultar les obres i els blocs/webs publicats sobre la història/cultura de Quart de Poblet als apartats de bibliografia i enllaços.
Anuncis

One response to “ENTRE TOTS I TOTES ANEM FENT…

  1. Me ha gustado mucho vuestra reflexión y comparto que los ciudadanos debemos actuar y aportar cosas pero no pensais que lo verdaderamente importante es exigir a las instituciones y cargos públicos que hagan ellos más de lo que hacen en materia de cultura y patrimonio. Es solo una opinión. Felicidades por el blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s