Cartografiant absències

A tots ens passa, en major o menor mesura, que quan fem un viatge sempre hi ha una sèrie de monuments o d’espais patrimonials que considerem de visita obligada; no necessàriament perquè ens resulten d’especial interès, sinó perquè visitem allò que tothom esperaria visitar. Qui va a Atenes i no puja a l’Acròpoli?

A més, segurament emprarem un d’eixos mapes turístics on els edificis que val la pena veure estan dibuixats per poder identificar-los millor i porten un número que remet a la llegenda explicativa; mentrestant, la resta de la ciutat esdevé una mera successió de línies i colors plans sense volum, elements irrellevants en el plànol, orfes de nom. No hi ha dubte: visitarem els monuments destacats i, per suposat, ens farem la foto, perquè d’altra manera és com si no hi haguérem estat mai. Al remat, sembla que tenim la necessitat de completar una mena de passaport cultural, d’anar eliminant del llistat les visites d’obligat compliment.

En els plànols turístics només determinats edificis tenen el privilegi d'aparèixer representats. (Font: www.zonu.com)

En els plànols turístics només determinats edificis tenen el privilegi d’aparèixer representats. (Font: http://www.zonu.com)

Això ho fem com a turistes, però també ho fem com a ciutadans quan passegem pels nostres carrers. Existeixen una sèrie de punts de referència, d’edificis o espais que considerem emblemàtics perquè és el que oficialment ens fan veure. Eixos punts constitueixen, suposadament, el patrimoni més important de les nostres ciutats, aquells llocs als quals no dubtem en portar les nostres amistats quan vénen de visita. Com anar-se’n de València sense viure el tràfec del Mercat Central? O sense entrar a la Llotja? O sense pujar a les Torres de Serrans?

Però, parem-nos a pensar. Qui decideix què és important i què no és important? És a dir, qui construeix el patrimoni? La legislació estableix una sèrie de criteris per definir-ho; i, tot i que una bona part dels edificis històrics que jalonen les nostres ciutats formen part del catàleg patrimonial, allò ben cert és que a efectes pràctics no tot el patrimoni es protegeix de la mateixa manera. De fet, existeixen categories, diversos nivells de protecció en funció de la importància del ben patrimonial; una importància que es calcula en funció de qüestions tècniques -allò que, en opinió dels especialistes, té un valor especial- i identitàries -allò que les autoritats consideren que representa l’essència del lloc-. És a dir, són les administracions públiques, amb el suport tècnic dels especialistes i emparant-se en la llei, les que decideixen què és patrimoni i què s’ha de protegir i posar en valor.

Arribats a aquest punt, convindria preguntar-nos què pintem els ciutadans en aquest procés. I la veritat és que hui en dia disposem de pocs canals que faciliten la participació activa en la construcció oficial de patrimoni. De fet, la ciutadania és vista majoritàriament com a consumidora de patrimoni, no com a generadora.

Però, per què ocorre açò si estem parlant d’uns béns que són de tots i que, a més, s’estudien, es rehabiliten i es posen en valor majoritàriament amb diners públics? Per què, com a ciutadans, no podem decidir quin és el nostre patrimoni?

Com a materialització del passat, el patrimoni ha estat i -continua estant- un element essencial en la construcció d’identitats i, per tant, al servei d’interessos polítics i econòmics. No ens enganyem. El patrimoni ni és neutral ni és estable, sinó que com a construcció social va canviant i modificant-se amb el pas del temps, al compàs d’uns interessos i unes ideologies determinades. És per això que, depenent del moment, es privilegien unes èpoques o unes altres, i és per això també que sovint el patrimoni genera conflictes d’interessos i tensions. Per què, per exemple, a València el patrimoni de la guerra civil continua oblidat? Per què el consistori no va voler escoltar les demandes d’un moviment ciutadà que defensava la Plaça Redona tal i com la coneixíem abans de la reforma? Per què preval el patrimoni eclesiàstic sobre l’industrial? Són només alguns dels molts exemples que podrien esmentar-se en el cas de València, però la problemàtica és universal.

Alguns edificis, com la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, han estat restaurades reiteradament; altres, com els refugis de la guerra civil (en la foto, refugi del carrer Serrans),  romanen abandonats. [Foto: Carles Rodrigo]

Alguns edificis, com la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, han estat restaurades reiteradament; altres, com els refugis de la guerra civil (en la foto, refugi del carrer Serrans),
romanen abandonats. [Foto: Carles Rodrigo]

Crec que seria interessant obrir nous canals per a la participació ciutadana, no només en la selecció del patrimoni, sinó també en el treball i la posada en valor d’aquest. El patrimoni no ha de guiar-se exclusivament per criteris tècnics, sinó que també s’han de considerar uns altres de caràcter simbòlic i emotiu. Evidentment açò no implica la negació dels valors tècnics, que per suposat són fonamentals; es tracta de buscar la convivència, l’equilibri, de considerar, en definitiva, que un element patrimonial pot no tindre una importància arquitectònica o històrica, però sí posseir un significat especial per a la gent que conviu amb ell i per a la qual constitueix part de la seua quotidianitat. Al cap i a la fi el patrimoni remet a idees d’identitat i pertinença col·lectiva.

Fomentar processos més inclusius seria beneficiós per a la ciutadania i per al patrimoni mateix, generaria noves formes d’entendre i habitar les ciutats i ens ajudaria, al remat, a fer d’aquestes més que mapes amb espais sense nom.

La necessària implicació ciutadana. (Font: Forges, Diario El País).

La necessària implicació ciutadana. (Font: Forges, Diario El País).

Autor: Tono Vizcaino  

Anuncis

One response to “Cartografiant absències

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s