L’arc de la Plaça de l’Església

Un dels elements patrimonials del nostre poble de més antiguitat, i que segur que ha passat desapercebut per molts dels vianants que dia a dia transiten per aquesta plaça, és l’arc de mig punt situat entre els números 7 i 8 de la Plaça de l’Església, a l’actual seu dels Amics de la Passejà.

Segons consta a les fitxes de patrimoni corresponents a la darrera versió del Pla General d’Ordenació Urbana, l’arc gaudeix d’una protecció integral i està catalogat com a restes de l’arc d’accés a l’antiga mesquita. Segons la fitxa, l’arc està datat al segle XIV i es correspondria a la única resta conservada de la mesquita edificada per la comunitat islàmica de Quart després d’èsser desposseïts de la primitiva mesquita per construir al damunt l’actual església parroquial. Tanmateix, tot i que les nostres conclusions sobre l’arc encara són preliminars, sí considerem que aquesta interpretació planteja molts interrogants, sobretot per l’atribució islàmica d’aquest arc i per la ubicació de la mesquita en aquest punt.

Estat de l'arc fins a finals de l'any 2012

Estat de l’arc fins a finals de l’any 2012

El lloc on estava situada la mesquita és un dels grans interrogants de la història de Quart i a falta de noves intervencions arqueològiques, la seua ubicació és una incògnita, tot i que com ha estat apuntat, el més probable és que estiguera situada confrontada a l’actual església, al davant de la cisterna. Segons els estudis recents, la mesquita hauria estat convertida pel Majoral de Quart en un magatzem de gra.

Pel que respecta a l’atribució islàmica de l’arc, cal dir que l’estil arquitectònic no té res a veure amb l’art islàmic mentre sí remet clarament a l’arquitectura gòtica civil valenciana d’origen catalanoaragonés i d’influència mediterrània.

Fins a principis de 2013, únicament es podia observar el brancal dret, la imposta i cinc dovelles de pedra, que s’havien conservat integrades dins de la casa de la plaça de l’Església, número 7. Precisament, ha sigut enguany quan, després d’algunes peticions expresses, l’ajuntament ha decidit repicar la casa adossada per veure si l’arc continuava i realitzar algunes cates a la façana de l’edifici per veure si hi havien altres restes arquitectòniques fossilitzades.

El resultat, com era previsible, va ser possitiu: l’arc continuava fins a la porta actual. Ara, es pot apreciar la clau de l’arc (dovella central)  i sis dovelles més. L’arc original ha estat molt modificat per reformes posteriors que el van tapiar amb rajola per obrir en el seu lloc una finestra, desplaçant l’entrada principal de la casa. Sabem que fins a principis del segle XX, els números 7 i 8 de la plaça de l’Església formaven part d’una única propietat pertanyent a la família dels Cristòfol, que posteriorment es va dividir en dues cases, obrint una nova porta que va destruir el brancal dret de l’arc.

Antiga casa situada a la plaça de l'església que contenia l'arc gòtic.

Antiga casa situada a la plaça de l’Església que contenia l’arc gòtic.

Al llarg de la geografia valenciana trobem nombrosos paral·lels d’arcs de mig punt amb dovelles de pedra, ja que es tractava d’un element molt característic de les cases entre els segles XIV i XV. L’arc de mig punt marcava l’entrada principal de la casa típica en aquest moment. La construcció característica constava d’una planta baixa on se situava la llar i el menjador, i una primera planta on estaven les habitacions. L’arc esdevenia un símbol del poder adquisitiu de la llar i normalment era l’únic element realitzat en pedra, la resta de la casa es construïa amb formigó, calç i sorra. Aquest element constructiu va ser, per tant, el més utilitzat als palaus valencians dels segles XIV i XV, com el Palau dels Benicarló de València (actual edifici de les Corts valencianes), el Palau dels Valeriola (actual seu de la Fundación Chirivella-Soriano), el Palau dels Exarchs, la Casa Comtal de Faura, el Palau dels Sorells d’Albalat dels Sorells, el Palau dels Comtes d’Alcúdia o l’Alqueria del Duc a Gandia. En qualsevol cas, també el podem trobar com a arc d’entrada principal d’altres edificis com el Forn de la Vila de Llíria o la Ca la Vila Vella (antiga seu de la Cambra de Jurats de la Vila de Llíria), o bé marcant l’entrada principal de recintes emmurallats, com el portal de la muralla d’Alpuente.

Pel que fa a l’arc que tenim a Quart, desconeixem a data d’avui la funcionalitat i la propietat inicial de la casa. Són moltes les hipòtesis que es plantegen i que no sabem si mai es podran resoldre. La intervenció en la façana ha sigut reeixida, però sense una intervenció arqueològica al subsòl de la casa poca cosa més podem dir. També és interessant constatar que l’entrada actual està sobre-elevada amb tres esglaons, ja que el paviment actual correspon a la última fase constructiva, i el paviment corresponent a l’edifici original del segle XIV-XV estarà situat més o menys al nivell de circulació actual de la plaça de l’Església. En qualsevol cas, una cosa és segura, i és que es tractava d’una important construcció. Una possibilitat seria la d’una residència corresponent a la incipient burgesia que es va instal·lar a Quart a partir de la segona meitat del segle XIV; o bé poguera ser un edifici de caràcter públic de la vila com el del Consell, equivalents a l’actual Ajuntament.

Fora el que fora, l’arc és testimoni d’un moment del qual les principals notícies les tenim per les fonts escrites, però del que gairebé no tenim restes constructives; així que hem d’alegrar-nos de la seua recuperació. No obstant, és necessari que es retire prompte tot el cablejat que el cobreix i que malauradament l’ha deteriorat, per tal que la seua posada en valor puga completar-se i que puga lluir en tot el seu esplendor.

Bibliografia

Hermosilla, J. (dir.), Quart de Poblet, Historia, Arte y Geografia, Publicacions de la Universitat de València, 2012.

Torreño, M., Arquitectura gótica valenciana, Carena, València, 2010.

Pla General d’Ordenació Urbana de Quart de Poblet.

Anuncis

3 responses to “L’arc de la Plaça de l’Església

  1. Al Padró de 1812 el lloc era l’Escola i el mestre d’escola Ventura Crespo. Confrontava amb la casa de Benet Sanmartín, cantonera amb el carrer del Dau i amb les cases de Vicent Almenar, que arribaven fins al cantó del carrer de l’Esglèsia. Davant les cases d’Almenar hi era l’Esglèsia i la casa Abadía. Al costat de la casa Abadia, la casa de Marcos Sanmartín, la casa de Vicent Pujades i la casa de Pere Alcassèr, major, cantonera amb el carrer del Rossinyol. Açó completa la plaça de l’Esglèsia en 1812.

  2. Quina llàstima que només quede un arc trencat, hauria sigut molt bonic tindre l’edifici original com a les fotos d’altres pobles…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s