PERSONATGES HISTÒRICS A QUART: EL CID i QUART DE POBLET

Quan parlem de “El Cid“, un personatge històric (Vivar 1049- València 1099) amb estreta vinculació amb València, ens trobem amb la controvèrsia entre el mite i l’heroi literari i la realitat històrica. Al nostre article, no obstant, deixarem aquests debats de banda, ja tractats a nombroses publicacions, i ens centrarem en recuperar la vinculació del Cid amb Quart de Poblet.

Quan parlem del Cid, ens traslladem a l‘Edat Mitjana, concretament al segle XI. Amb la fallida del Califat de Còrdova, la desmembració del territori andalusí en nombroses Taifes i la política expansionista del regnes cristians es genera una conjuntura de lluites i paries (pacte d’aliança entre un príncep cristià i un musulmà). Així, els senyors de les taifes aconseguiren que els reis cristians els protegiren de les agressions d’altres cabdills musulmans.

En 1017 la ciutat de Balansiya (València), joia del Xarq al-Àndalus (terres orientals d’al-Àndalus), s’incorpora a la Taifa de Tortosa, produint-se entre 1021 i 1061, durant el regnat de Abd al’Aziz (nét d’Almansor), el període d’esplendor de la València musulmana. El Cid lluitarà pel control de la ciutat i contra la pressió dels almoràvits, objectiu que aconseguirà en 1094 com seguidament explicarem.

Rodrigo Díaz de Vivar “El Cid” és un actor principal en els esdeviments que tenen lloc en aquesta centúria. El Cid va desenvolupar el seu mite d’home poderós i guerrer invencible en un triple escenari: primer a Castella, d’on fou desterrat pel rei Alfons VI en 1081; després acaba servint al rei al-Mutamin de la Taifa de Saragossa durant cinc anys i mig, fins que el desembarcament dels almoràvits a la península, en 1086, fa que torne a Castella en suport del rei Alfons. Finalment, l’estiu de 1087 el rei castellà l’envia a València com a cap militar per protegir els seus interessos sobre la rica horta valenciana; on finalment mor en 1099.

La vinculació del Cid amb Quart es fa palesa quan dibuixem les anades i tornades que va recòrrer, ara fa 1000 anys, per travessar gran part de la península des de Castella i Lleó fins València. Entre aquests camins cidians, destaquem ací el camí central, que surt de València i arriba fins Requena passant per Quart. Aquest és un itinerari històric que ja des de l’antiguitat vertebrava l’accés a l’interior de la península; posteriorment ha sigut reutilitzat durant segles i avui el seu traçat ha quedat fossilitzat grosso modo a l’autovia de Madrid.

A més a més, precisament en terme de Quart, l’any 1094, tingué lloc l’anomenada Batalla de Cuarte entre les tropes almoràvits, que assetjaven València, i les tropes defensores comandades pel Cid.

En 1094 un ingent exèrcit almoràvit de l’emir africà Yusuf ibn Texufin, amb reforços d’algunes tropes taifals, arriben a la ciutat de València i l’assetgen durant 10 dies. Davant aquesta situació el Cid prepara una emboscada sobre el campament almoràvit, establert a Quart, i l’ataca per sorpresa. El desenllaç d’aquesta batalla suposà la victòria del Cid sobre els almoràvits i la consolidació del seu domini sobre la ciutat de València.

Si tenim en consideració les dades que aporten les cròniques, el campament almoràvit s’establí a una parasanga (uns 6 km) de la Madinat Balansiyyah (medina de València); de manera que s’ubicaria a l’est de Quart, de camí a Mislata, aproximadament on avui trobem l’Hospital Militar o el nou llit del riu.

L’elecció d’aquest lloc no va ser casual. Es trobava en un dels camins principal d’accés a la ciutat, prop del riu i amb un pla ample on no hi havien, encara, conreus que entrebancaren la pràctica de les formacions militars.

Malauradament, el creixement urbà durant el segle XX no ha permés la conservació de restes constructives d’aquest període al nostre poble. D’aquesta època són testimonis els Banys de l’Almirall i l’antic Almodí a València, per exemple. Tanmateix, cal recordar que Quart formava part del cinturó defensiu de la ciutat de València, que estava format per una sèrie de fortaleses amb alqueries associades localitzades a la fèrtil plana occidental que dóna accés a la ciutat. Quart en aquesta època contava amb la cisterna, una torre d’alqueria (castrum) i recinte amurallat. Per a aprofundir en la història medieval del nostre poble, us recomanem llegir el capítol Quart en época Andalusí al llibre d’Història de Quart.

Bibliografia

Cantar del Mío Cid: el manuscrito de Per Abbat. Ed. facsímil. Clásicos en la Biblioteca Nacional.

Fletcher, Richard (1999): El Cid. Madrid: Nerea.

Montaner, Alberto; Boix, Alfonso (2005): Guerra en Šarq Alʼandalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094). Zaragoza: Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo.

El Camino del Cid.

Anuncis

One response to “PERSONATGES HISTÒRICS A QUART: EL CID i QUART DE POBLET

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s