Un tresor oblidat: El Molí del Real

Una de les premises de QPHP és la difusió del patrimoni local com a acció directa per a la seua salvaguarda. En aquest article abordem el Molí del Real o de Poblet com a icona dels monuments tecnològics que integren el nostre patrimoni i com a testimoni d’una part de la història del nostre poble i de la nostra gent.

La cronologia del Molí: fases i ampliacions

El Molí del Real té un clar origen islàmic; no obstant, gran part de la construcció que avui observem és molt més tardana, encara que no posterior als segles XVI-XVII. La part més antiga del molí és una nau allargada, amb una sola altura i coberta de teula a una aigua vers la façana principal, orientada cap al nord. Amb el temps, a la seua esquerra es va construir una altra sala adossada de través, amb una fàbrica de maçoneria i lluïda amb posterioritat. Les reparacions i ampliacions posteriors van introduir també algunes parts amb fàbrica de rajola.

Durant cinc segles i mig (1287-1835), el molí va ser una instal·lació gestionada pel Monestir de Poblet, que era el senyor de les terres i els immobles de Quart; raó per la qual també se’l coneix com Molí dels Frares o Molí de la Senyoria. En aquell temps aquest era l’únic molí de Quart, i el senyoriu a través del majoral de Quart nomenava el moliner o bé arrendava el servei a canvi del pagament d’un cànon fixe. Aquesta situació de monopoli senyorial generava tensions perquè els veïns del poble, propietaris del forment, havien d’utilitzar el molí per moldre el gra i es veien obligats a cedir al senyoriu un sac per cada vuit dels que omplien.

Fou a la segona meitat del segle XIX quan el molí va ser desamortitzat i passà a mans privades. És llavors quan es reestructura l’arquitectura del molí i s’amplien les seues instal·lacions i dependències. Les evidències més obvies d’aquests canvis són la xemeneia de secció octogonal feta en rajola (Bé de Rellevància Local segons la legislació vigent) i la residència del moliner i la seua família, en el costat occidental del vell molí (actual nº 21 carrer G. Paadin). El conjunt es completa amb un mur que continua la façana de la vivenda per a emmarcar la porta de dues grans fulles, que donava accés a un corredor d’entrada cap al molí, situat al fons, després de la vivenda. Aquesta porta compta, a més, amb un mosaic de taulellets amb la inscripció “MOLINO DE REAL, amb lletres blaves sobre fons blanc i amb les inicials “M“ i “R“ sobre un fons decorat amb motius daurats.

Malauradament, des de la dècada de 1960 el immoble ha estat “oblidat i abandonat” (tot i ser un immoble de propietat privada), cosa que ha comportat una degradació paulatina del molí i els seus elements. Actualment, tant la casa com el molí estan abandonats i el seu estat de conservació és nefast i lamentable. No només pel que respecta a les construccions i la maquinària sinó també per l’estat que presenta el pati interior on la vegetació i una selva de figueres amb potents arrels fan i desfan lliurement.

Característiques i evidències que el converteixen en un element singular del patrimoni de Quart:

Els molins hidràulics són arquitectures d’ús industrial, que aprofiten l’energia de l’aigua per a l’elaboració de la farina. Donades les seues característiques esdevé un element que pren significat a escala de paisatge, l’interés del qual rau en el fet que s’integra en el casal, la xarxa de séquies, els assuts, i la resta d’elements hidràulics que conformen el patrimoni hidràulic. De manera que l’emplaçament triat per a ubicar el Molí del Real no resulta casual, ja que s’aprofita un cert desnivell del terreny per a provocar una caiguda considerable d’aigua per mitjà d’un salt.

Evidentment, a l’actualitat, el molí està dintre del nucli urbà de Quart, concretament en l’illa que conformen els carrers Majoral de Quart i Gerardo Paadin. Tanmateix, en origen el molí s’enmarcava en una zona de parcel·les agrícoles i camps que marcaven la fi del poble en eixe punt. Destaca com a l’únic molí que hi ha hagut al llarg de la història sobre la séquia de Quart i correspon amb el que durant segles va ser l’únic molí senyorial de la població, com anteriorment hem comentat. L’edifici antic està situat sobre la primera derivació important de la séquia de Quart, és a dir, sobre caixer del Braç del Molí, que recorre per l’interior de la població quasi tot el nucli urbà. Després de passar pel molí, aquesta séquia pren el nom de séquia de l’Alter i recorre el marge del riu Túria en direcció a Mislata.

El salt d’aigua es nodreix amb aigua que arriba pel Braç del Molí de la Séquia de Quart, que naix poc després del partidor de Sant Onofre. L’aigua omplia la bassa, el cup i la sagitia o sagetilla. Amb el ganxo s’alçava la tapa de la sagetilla per tal que l’aigua s’alliberara i incidira amb força sobre els aleps del rodet per fer-lo girar. Conseqüència del funcionament dels diferents elements del molí (vore Els molins fariners d’aigua), el moviment rotatori del rodet es transmetia a la mola volandera, que donava voltes sobre la mola fixa. Una vegada el gra estava net i amb el grau d’humitat adient, s’omplia la gronsa des d’0n a través de la canaleta queia per l’ull de la mola volandera. En eixe moment començava el procés de la mòlta. Amb l’alçador s’ajustava la separació entre les moles. Acabat el procés, la farina es dipositava a la farinera; i l’aigua que és la força generadora de tot aquest procés abandona el molí i es utilitzada al llavador i per a regar els camps.

Evidències de la identitat que el Molí té al nostre poble és la pròpia toponimia local. No hi ha cap dubte que quan parlem del Molí de Quart ens referim al Molí del Real, el propi carrer on es localitza és el carrer del Molí (actualment G. Paadín). Un dels dos braços principals de la Séquia de Quart s’anomena Braç del Molí. I les hortes i les parcel·les adjacents al molí formaven la Partida del Molí (també coneguda com la Partida de la Administració). La rellevància del molí era clara i evident: el forment, la farina i el pa van ser durant segles, i fins fa relativament poc, la base de l’alimentació.

Problemàtica actual i propostes de futur

L’estat de conservació actual del molí genera preocupació i malestar entre la ciutadania de Quart. Tanmateix, les possibles intervencions que es puguen proposar vénen condicionades (sinó coartades) pel fet que l’immoble siga, a data d’avui, privat. De manera que, indubtablement, la primera mesura a prendre ha de ser la mediació amb la família propietària per tal d’implementar les accions que siguen necessàries per protegir, conservar i difondre un element patrimonial tan singular del nostre poble.

En el últims anys l’Ajuntament ha posat en marxa algunes iniciatives vers la difusió del Molí. Entre elles, el Molí del Real s’ha inclós en la Ruta de l’Aigua: un itinerari turístic promogut per la Regidoria de Joventut, que pretén acostar als ciutadans al seu patrimoni natural i cultural lligat als recursos hídrics. A més a més, recentment, a la revisió del PGOU de Quart s’ha declarat El Molí del Real com a Bé de Rellevància Local amb protecció integral, declaració complementària a la de la Direcció General de Patrimoni de la GVA que l’inclou com a Espai Etnològic d’Interès Local. Tanmateix aquestes iniciatives, tot i que són sempre benvingudes i necessàries, no donen solució a la principal amenaça i problemàtica que presenta el Molí del Real: la seua degradació, que posa en risc la seua conservació. En aquest sentit, voldriem reflexionar sobre possibles accions més concretes que pogueren dur-se a terme per tal d’evitar la pèrdua d’un element patrimonial tan emblemàtic com el Molí.

Així, en primer lloc seria convenient una actuació prèvia de documentació i valoració professional de l’estat de conservació i les necessitats que puga demandar l’immoble, el molí i la maquinària. També és necessària una campanya de neteja, especialment del pati, donat l’estat d’abandonament i de “assilvestrament”. Les figueres han crescut desmesuradament, amb la problemàtica que les seues arrels poden generar en les estructures construïdes. A més de l’evident problema de salubritat que un edifici gran,  abandonat i sense manteniment pot  generar en el barri (brutícia, mosquits, rosegadors, etc.).

En una actuació més acurada i enriquidora caldria un projecte de restauració per recuperar les instal·lacions i la maquinària, i per posar en valor aquest tresor patrimonial del nostre poble. Sens dubte, una aposta arriscada i costosa, però més ambiciosa, seria l’aprofitament de les instal·lacions per a la creació d’un museu local de l’horta i de l’aigua; un paisatge, un element i una forma de vida arrelat amb força al nostre poble. S’ha de matisar, però, i cal tenir present, que la ingent inversió que suposa crear un museu i dotar-lo de recursos per al seu manteniment i funcionament, fa d’aquesta proposta un projecte difícil de materialitzar a data d’avui. Encara que deuria ser una proposta de futur a valorar en profunditat.

Per últim, també es podria valorar com a proposta complementària, el canvi del nom del carrer Gerardo Paadín per a que tornara al seu nom original “carrer del Molí” i reivindicar així el valor històric i patrimonial d’un testimoni i agent actiu de la vida local com el Molí del Real.

Aquestes són les propostes que des de QPHP considerem seria interessant valorar. Tanmateix, de nou, cal recordar que a data d’avui el principal entrebanc que trobem per poder passar a l’acció és el fet que el Molí del Real siga propietat privada. Esperem amb il·lusió que la declaració de BRL al pla d’ordenació municipal puga oferir nous escenaris de negociació i accions més concretes.

BIBLIOGRAFIA:

Fitxa Inventari de la Direcció General de Patrimoni de la GVA; ampliada i revisada l’any 2003 per R. Lloría, S. Selma i E. Guinot.
Glick, Th. F., Guinot, E., Martínez, L. P. (editors): Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, València, Institució Alfons el Magnànim, 2000.
C. Sancho (2009): Diccionari toponímic de Quart de Poblet. La transformació del medi. La llengua com a patrimoni. Ajuntament de Quart de Poblet.
Anuncis

7 responses to “Un tresor oblidat: El Molí del Real

  1. Retroenllaç: XEMENEIES INDUSTRIALS DE QUART DE POBLET | quart de poblet: història i patrimoni·

  2. Un gran article. El nom del carrer antic, anterior a Gerardo Paadín, era carrer de Baix. Gerardo Paadín era un militar retirat que va morir a la guerra civil i vivia al xalet de Villa Hermosa. Del poble de Franco, per cert. I recorde de menut, crec que fins a 1973 o més, que sí que s’habitava o entrava. Viure no ho sé tan cert. Un grandíssim treball. Enhorabona.

  3. Retroenllaç: Els molins fariners d’aigua | quart de poblet: història i patrimoni·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s