El patrimoni agrícola de Quart: les ceberes

L’origen i l’essència del nostre poble estan lligats indiscutiblement al treball de l’horta; el nostre passat és eminentment agrícola i com a tal hem de procurar protegir aquelles restes de l’escàs patrimoni etnològic agrícola que encara es conserven en el poble.

Una de les principals indústries agrícoles de la primera meitat del segle XX va ser l’explotació i exportació de la ceba.  Aquesta importància de l’explotació de la ceba es veu reflectida encara en la toponímia local, ja que a la zona de les Casetes, a la part baixa del poble, se la coneix també popularment com “La Cebollera”, ja que al costat de la parada de l’autobús hi havia una gran cebera propietat de L. Hueso, que va acabar donant nom a la parada i per extensió al barri. Hem d’imaginar, per tant, que com passa encara en alguns pobles l’olor a ceba seria un dels més característics d’alguns indrets de la població.

Els dos principals empresaris d’aquest sector van ser segons explica Cento Sancho en el seu llibre “Contes per als néts“, Josep Maria Coll i Antonio Valldecabres Sanmartín, el tio Tonico. Eren negocis familiars en els quals el treball del dia a dia era controlat per les dones, que amb un grup de treballadors, en molts casos menors, s’encarregaven de la reparació i fabricació de caixes per a l’exportació. El treball en un principi es feia a la pròpia casa, el primer magatzem del Tio Tonico estava situat al pati de sa casa al carrer de l’Amistat i un petit magatzem a la part posterior de la casa.

Consuelo Lozano al centre, dona del Tio Tonico, amb les treballadores del magatzem. Font: Fotos Antiguas de Quart.

Durant la primera meitat del segle XX va esdevenir un pròsper negoci, que va comportar la construcció d’un magatzem en l’actual encreuament dels carrers Pio XII, La Vega, Numància i Reverendo Padre José Palacios des del qual s’exportaven les cebes i altres productes del camp per tot l’àmbit nacional i internacional. El Tio Tonico tenia un altre magatzem de cebes a Benaguasil i exportava cebes i taronjes per tota Europa, gràcies a la delegació que tenia oberta a Londres. El magatzem va ser enderrocat a la dècada de 1960 per construir a mitjans de 1970 l’anomenada Finca Verda, que ocupa tot el solar.

En qualsevol cas, el patrimoni que volem posar en valor és el dels petits magatzem de cebes que es construïen als mateixos camps per tal d’emmagatzemar les cebes, fins que el llaurador trobava un venedor, les conegudes ceberes. Es tracta de construccions modestes construïdes amb fusta les parets i el sòl, lleugerament elevat per protegir de la humitat, mentre que el sostre solia ser de teules planes. La característica principal és que els laterals havien de ser oberts, normalment deixant un espai entre les fustes, per tal de permetre que s’airejaren les cebes. Es disposaven seguint una orientació nord-sud, per tal de protegir-se dels vents de llevant i de ponent. La seva construcció s’inspirava en la barraca i va formar part del paisatge de l’Horta fins no fa massa temps.

Situació de les ceberes conservades a la Partida del Salteri

A l’horta de Quart els testimonis de ceberes són relativament escassos, a conseqüència de l’abandonament constant de les terres de conreu i pel fet que foren construccions modestes que necessiten un manteniment i que, conseqüentment, sense una utilitat, la seua conservació és cada vegada més difícil. Les principals ceberes en bon estat de conservació es troben situades a la partida del Salteri, al nord del poble, al costat del camí de Paterna, un dels pocs llocs que ha mantingut l’essència del passat rural de Quart. En aquesta partida, dins d’una propietat agrícola encara en ús, es troben quatre ceberes en bones condicions. En altres punts del poble, com a la Partida de l’Arquillo també es troben ceberes en diferents estats de conservació.

Cebera situda a la partida del Salteri, propietat de Juan Rodrigo Rios. Fotografia: Francesc Olmos Cano

Cebera propietat de José Sancho Sanmartín. Fotografia: Francesc Olmos Cano

Cebera conservada a la partida del Salteri, propietat de Nieves Monzó Sancho. Fotografia: Francesc Olmos Cano

Les ceberes conservades al Salteri són construccions de diverses èpoques, les més antigues corresponen probablement a les primeries del segle XX, que fruit del seu ús constant, han estat modificades al llarg del temps. Més recentment s’han construït noves ceberes seguint el model tradicional, tot i que amb element moderns com els sostres metàl·lics. Els pilars laterals que suporten l’estructura són construccions de fusta escairada, procedent de les travesses velles de les vies, tal i com apunta A. Besó, el que va comportar una estandardització de les mesures de les ceberes. Es disposen en un extrem dels camps, a prop del camí i seguint la orientació nord-sud. Exteriorment responen al característic model de barraca. En l’actualitat, algunes d’elles mantenen la seua funcionalitat, tot i que destinades a emmagatzemar cebes per a l’autoconsum o al xicotet comerç; en altres casos es fan servir per desar eines i material del camp.

Detall de l’interior de la cebera de Juan Rodrigo. Fotografia: Francesc Olmos Cano

La cebera és un patrimoni aparentment modest, però testimoni viu d’un moment històric i d’un temps no tant llunyà, però que hui en dia sembla oblidat. És important que aquestes construccions siguen conegudes i posades en valor dins del nostre ric patrimoni etnològic, que un símbol que durant dos segles ha format part del nostre paisatge no s’esborre de la nostra memòria.

Bibliografia:

Besó, A. (2009), Les ceberes, Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March», Torrent.

Sancho, C. (1993), Contes per als néts (El Quart de Poblet de primers de segle), Ajuntament de Quart de Poblet, Quart de Poblet.

Nota: La imatge de les treballadores del magatzem del Tio Tonico ens ha estat amablement cedida per Sergio López López.

Anuncis

11 responses to “El patrimoni agrícola de Quart: les ceberes

  1. Retroenllaç: Empresas familiares e históricas de Quart | quart de poblet: història i patrimoni·

  2. Interessant articul. Desconeixia l’existencia dels CEBERES ¿Se troben en atres poblacions? Suponc que l’ajuntament i la Generalitat hauran fet poc per mantindre-les…

    PD: Una pena que el text estiga escrit en “valencià normalisat” i no en Llengua Calenciana (normes del Puig)

    Salutacions.

    • Moltes gràcies pel comentari, es poden trobar ceberes a tota l’horta de València (Torrent, Picanya, Aldaia, etc.) i el seu grau de conservació en general és bastant precari.

      PD. Pel que fa al tema de la llengua, seguim el valencià codificat seguint les Normes de Castelló i reconegudes per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

      Salutacions.

  3. Bon article. Les fotos de les ceberes m’encanten, i mes quan una d’elles és la de mon pare Juan Rodrigo (Juanito l´Andreu) que intentem per tots els mitjans que estiga en perfecte estat en tant que siga possible. Un dels problemes no és l’abandó dels camps, jo diria que és el bandalisme que per desgràcia i en menor grau inclús existix i que fan que estes ‘reliquies’ moltes vegades queden en mal estat i desprotegides

    • Moltes gràcies Rafa pels comentaris, saps en quin moment es va construir la cebera del teu pare? Segons m’han comentat hi han algunes relativament recents i altres que per la tècnica es veu que són més antigues.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s