L’ombra del genet de “Nitrato de Chile”


El salnitre és una barreja de nitrat de sodi i nitrat de potassi, que es troba de manera natural en grans extensions de Sud-amèrica, principalment a Bolívia i a la regió nord de Xile. S’utilitza principalment en la fabricació d’àcids, explosius, pirotècnia, medicina, fabricació de vidres, fòsfors, gasos, pigments, esmalt per a terrisseria, etcètera. A més, és un agent oxidant i s’usa en agricultura com a fertilitzant pel seu alt contingut en nitrogen.

Des de principis del segle XX el Nitrat de Xile (Nitrato de Chile) es troba en mercats de tot el món; però serà principalment en la dècada de 1920 (davant la crisi de la indústria salnitrera a causa de la generació de nitrat sintètic industrial a escala mundial) quan el Govern de Xile, juntament amb la Asociación de Productores Salitreros, va utilitzar els diversos mitjans publicitaris per a promoure el salnitre natural.

Aquesta campanya publicitària es va plasmar en diferents formats. En la majoria dels casos sobre paper imprés: calendaris anuals, litografies en paper cartó o elements bàsics de la vida quotidiana. De manera que el missatge arribara a la major quantitat de gent. En altres casos, es generaven mosaics de taulell com va succeir a Gran Bretanya, Portugal i Espanya.

L’autor de tan genuí disseny va ser Adolfo López-Duran Lozano (Madrid 1902) qui, va organitzar una campanya amb gran intuïció en col·locar-ho en les primeres cases de molts pobles, propers les estacions de tren, en caselles de peons caminers, cases de labor, cellers i magatzems, així com en els paratges més pintorescs i estratègics.

Aquests mosaics són un exemple dels inicis de la publicitat i un dels elements característics de molts pobles i ciutats de la Península Ibèrica. A més destaquen com a obres representatives del Art Déco (amb un cert aire entre el modernisme i el racionalisme alemany) amb finalitats publicitàries de la dècada de 1920. En aquest context artístic internacional, sorgeix el cartell publicitari del “Nitrato de Chile”, de senzillesa exquisida i esquemàtica: la silueta d’un gautxo en ombra, limitada per una subtil línia blanca, que separa dràsticament dos espais, en negre i groc: la terra i el cel; els quals tenen una càrrega semàntica clara: el domini de la naturalesa i del camp per l’ésser humà, així com la sensació de llibertat i horitzons oberts.

Figura 1.- Fotografia de M. López Monzó (juliol 2006)

El fons ho ocupa el color groc, que representa al sol i la seua força. En negre, es representa la base (la terra), el cavall, el genet i la vegetació. La silueta de l’home pertany a l’home de camp, amb barret per a protegir-se, la postura corporal és de relativa tranquil·litat i domini sobre la muntura, amb les mànigues de la camisa arreplegades, en senyal de treball constant. El cavall representa el domini de la bèstia pel camperol, així com un dels elements bàsics de la força de treball en el camp. La posició de l’animal ens transmet senyal de força amb les orelles i cap alçades, amb pas ferm per a la faena diària. Els elements vegetals de menudes dimensions, ens donen la sensació de llunyania dels horitzons, i donen a la imatge sensació de moviment, en estar els mateixos inclinats per l’acció del vent. En la part baixa (zona que representa el sòl o la terra de cultiu) se situa en lletres grans i blanques NITRATO DE CHILE, indicant que adobant la terra amb salnitre obtindràs la seguretat de la collita i el domini de la mateixa.

Precisament a Quart comptem amb un d’aquests exemples (fig. 1). Es tracta d’un mosaic localitzat en la paret mitjanera oriental de la casa nº 17 de l’avinguda Antic Regne de València (immoble que data de 1930). El mosaic publicitari és un element catalogat al municipi com a bé patrimonial amb protecció integral, i actualment, es troba encapsulat in situ segons ens han informat des de l’Ajuntament. Aquesta actuació es dugué a terme recentment per tal de protegir-lo davant la imminent construcció de nous edificis annexes; de manera que imaginem que es creà una càmera amb un mur pantalla per evitar el contacte amb la paret mitjanera de nova construcció i els nous formigons. Tanmateix, tot i que aquest tipus d’intervenció és una forma comuna de protegir i mantindre el patrimoni, potser seria una interessant opció el fet de extraure el mosaic i recol·locar-lo en un nou espai d’exposició.

Sens dubte, per la seua composició, contrast i senzillesa, el mosaic atreia sòbriament l’atenció com a fita paisatgística i element propi de l’entrada al poble dècades enrere; arribant a fer-se tan familiar que sovint era un punt de referència per a viatgers. Avui en dia, a més a més del seu valor cultural i històric, destaca també pel seu valor artístic en ser un exemple viu dels moviments modernistes del començaments del segle XX (Art Déco) i en definitiva, una obra d’art del seu temps, que malauradament tendeix a desaparèixer dels paisatges urbans, i el qual hauríem de recuperar al nostre poble.

Bibliografia: 
Catàleg de l’exposició”Un siglo de carteles en la agricultura española (1870-1960)”. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid (2006).
Article: “La Publicidad del Nitrato de Chile en el primer tercio del Siglo XX. Ejemplos de Art Decó en el Valle de Henares”, Ricardo L. Barbas Nieto-Laina
Anuncis

4 responses to “L’ombra del genet de “Nitrato de Chile”

  1. Gràcies per explicar tant bé la importància d’este mural tant nostre… Sous genials! per cert, on està ara? hi ha una finca nova just al costat!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s