Presentació llibre El patrimoni esborrat

El proper dimarts dia 23 es presenta a les 19,30 a l’Escola Superior de Ceràmica de Manises el llibre de Rafael Requena Díez, El patrimoni esborrat. Barri d’obradors de Manises o la crònica d’una fatalitat. A la presentació hi assistirà el director de l’editorial Afers, Vicent Olmos, el director de l’Escola de Ceràmica de Manises, Manuel Sebastián i el president de la Reial Acadèmia d’Arts de Sant Carles, Román de la Calle.

Els darrers anys, el País Valencià ha vist com el seu patrimoni cultural ha estat desprotegit en molts àmbits i en molts casos ha patit agressions i destruccions en un camí sense retorn, és a dir sense possibilitats de recuperació. Un bon exemple d’aquesta mala política envers la conservació d’un patrimoni valuós és el cas del Barri d’Obradors de Manises, dissortadament desaparegut com a resultat d’una de les principals amenaces modernes al patrimoni: la de la creença que el progrés avança de la mà de l’urbanisme depredador. L’obra de Rafael Requena resulta contundentment aclaridora i exemplificadora: és la crònica d’una destrucció del patrimoni històric industrial que atrapa el lector des de la primera pàgina i que aconsegueix transmetre una creixent inquietud que hom sap que finalment donarà pas al relat d’una desfeta que ben bé es podria haver evitat. I és perfectament il·lustrativa del que ha significat l’intens cicle d’expansió econòmica immobiliària al País Valencià (1995-2007) per a la destrucció del patrimoni cultural. El cas del barri d’Obradors de Manises demostra que si la voluntat dels polítics amb poder coincideix amb les ànsies depredadores dels amos de la rajola i el ciment, el risc per al patrimoni s’incrementa exponencialment. Quan aquesta aliança és ferma, i es recolza en majories absolutes, com en el cas de Manises, el perill esdevé alt i tot un barri testimoni de l’activitat ceràmica històrica ha acabat convertit en un immens solar. El problema no desapareix, però, perquè ara estem davant un jaciment arqueològic i en un context de crisi que ha aturat els projectes depredadors. I el més preocupant és el fet que molt poc es pot fer quan una gran part de la ciutadania cau al parany dels especuladors i d’una manera conformista, si no submisa amb les manipulacions oficials, descuida el seu llegat comú i es comporta amb absoluta inconsciència. La responsabilitat de la destrucció del patrimoni, doncs, està ben repartida.

El barri dels obradors és un dels exemples de la desaparició del nostre patrimoni, del nostre passat i de la nostra identitat com a poble, una ocasió perduda per rememorar un capítol clau no només de la història de Manises, sinó de tants altres ciutadans de Quart, treballadors de la gran indústria ceràmica.
Com bé diu l’autor, la responsabilitat de la destrucció del patrimoni és una qüestió que ens pertoca a tots, només si som partíceps del nostre patrimoni serem capaços de valorar-lo i protegir-lo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s