El refugi antiaeri de la Plaça de la Creu

Quart de Poblet, estiu de 1938, els bombardejos aeris de l’aviació feixista sobre la ciutat de València, que havien començat a la tardor de 1936, s’intensifiquen, una vegada el territori de la República ha estat dividit en dos i el front de guerra està cada vegada més a prop. La població civil de Quart de Poblet està immersa en uns moments de gran incertesa, veuen com la batalla per València ha estat temporalment aturada per l’exèrcit republicà que lliuta a la línia XYZ i la batalla de l’Ebre, i la resolució del conflicte encara es veu llarga.

El poble de Quart es mobilitza i busca la millor solució per protegir-se dels possibles bombardejos de l’aviació feixista. En aquests moments es crea la Junta de Defensa Local, depenent de la Junta de Defensa Passiva i es comencen a habilitar refugis en soterranis, séquies o la cisterna; qualsevol lloc és bo per protegir-se del perill aeri. En qualsevol cas, aquestes solucions no eren segures, i el Consell Municipal decideix construir tot un seguit de refugis subterranis en diversos llocs del poble, per tal que tota la població tinguera accés ràpid a un lloc on resguardar-se. En les obres de construcció dels refugis va participar quasi tota la població de Quart, des de gent gran fins a xiquets, treient cabassos de terra. Picada a picada s’obria la terra i s’allunyava la por.

Un d’aquests refugis oberts al subsól de Quart va ser el situat al centre de la Plaça de la Creu. Desconeixem el moment de la seua construcció, tot i que com la resta de refugis construïts al poble, hauria estat excavat durant l’estiu de 1938. En l’actualitat consta d’una rampa d’accés des del nivell de carrer, originàriament dotada d’esglaons, mitjançant la qual s’accedeix a una galeria allargada d’uns 13 metres de longitud i 2,7 metres d’amplada, dotada de bancs correguts a cada costat de la galeria. Des de la galeria s’obren dues altres galeries paral·leles, de menors dimensions i només una d’elles amb banc lateral corregut. El refugi va ser excavat completament a les argiles compactes del terreny, i es poden observar encara les restes de les picades fetes al seu interior. En un moment indeterminat, però indubtablement després de la Guerra Civil, el refugi va ser inutilitzat i es va reblir completament amb terres i sediments procedents d’un testar, atesa la gran quantitat de materials ceràmics recuperats i el volum de sediment encara present. Va ser redescobert a principis de la dècada dels anys 1980, quan el regidor Agustín Córdoba amb un grup de voluntaris hi va accedir i van retirar gran part del sediment que reblia el seu interior. En aquell moment es va pensar que les restes localitzades corresponien a un túnel, que segons la tradició oral local, va ser fet en època dels “moros” i que servia per comunicar el Castell de Quart amb el de Paterna, a l’altre costat del riu.

El refugi va ser tapat exteriorment després d’aquesta intervenció. Ha sigut ara, a l’any 2012, quan hem realitzat una documentació acurada de les restes conservades, com a pas inicial per poder fer una difusió posterior de les restes. L’estat actual és bastant bó, tot i que seria necessària una neteja de les deixalles contemporànies del seu interior i una retirada del sediment encara present.

El refugi antiaeri de la Plaça de la Creu és, fins el moment,el principal element conservat del període de la Guerra Civil al nostre poble i com a tal, és important que el seu record no s’oblide i que servisca de testimoni d’una etapa molt dura de la nostra història recent, per a que la crudesa d’aquella guerra entre germans no es torne a repetir més.

Text: QPHP

Fotografies: Hèctor Juan Sanmartín©

Advertisements

9 responses to “El refugi antiaeri de la Plaça de la Creu

  1. M’ha sorprés que el refugi tinguera una sola entrada. Mon pare, que va viure la guerra a Quart, no comentava res d’este refugi en concret, però sí que el poble estava molt impressionat amb la història d’un refugi on havia caigut una bomba a l’entrada i no havien pogut traure als que estaven refugiats al taponar-se l’entrada, i que per aixó feien refugis amb dues eixides. Un magnífic treball.

    • Moltes gràcies per la informació Cento, la veritat és que d’aquest refugi tampoc teníem referències de gent del poble, així com hi han altres a Quart que coneixem tant per fonts orals com arqueològiques. Com bé dius, per norma havien de tindre dos entrades com a mínim, per tal d’assegurar una eixida en el cas que una quedara taponada i segurament el de la Plaça de la Creu tinguera una altra eixida, però ara per ara no sabem on estaria exactament. La història que expliques del teu pare és molt interessant perquè la desconeixiem completament, però no sabem si podria ser aquest refugi o un altre, en qualsevol cas seguirem investigant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s